*Imatge destacada generada amb intel·ligència artificial
La Unió Europea ha reforçat les normes per combatre el greenwashing, també conegut com a rentada d’imatge verda, és una pràctica que consisteix a transmetre una imatge ambientalment responsable d’un producte o empresa sense disposar de prou proves que ho acreditin. La Directiva (UE) 2024/825, relativa a l’empoderament dels consumidors per a la transició ecològica, estableix noves exigències per garantir que la informació ambiental utilitzada en les comunicacions comercials sigui clara, precisa i verificable.
Els estats membres havien d’adaptar la seva legislació abans del 27 de març de 2026 i aplicar les noves disposicions a partir del 27 de setembre de 2026. A Espanya la transposició encara estava pendent i es preveia incorporar-la a la futura Llei de Consum Sostenible.
Quines afirmacions ambientals queden restringides?
Un dels principals canvis afecta les afirmacions ambientals que les empreses utilitzen per promocionar els seus productes i serveis. La directiva amplia el concepte de declaració mediambiental per incloure qualsevol missatge, símbol, imatge o expressió comercial que suggereixi que un producte, envàs, marca o empresa té un impacte positiu sobre el medi ambient o resulta menys perjudicial que altres alternatives.
En aquest sentit, es restringeix l’ús d’expressions genèriques com «verd», «ecològic», «sostenible» o «respectuós amb el medi ambient» quan no estiguin justificades per un comportament ambiental excel·lent reconegut i pertinent per a l’afirmació. Les empreses hauran d’aportar informació específica i verificable per demostrar les característiques ambientals que comuniquen, evitant missatges que puguin generar confusió entre els consumidors.
Nous requisits per a les etiquetes i els distintius de sostenibilitat
La normativa també introdueix nous requisits per a l’ús d’etiquetes, logotips i distintius de sostenibilitat. Les empreses no podran utilitzar segells ambientals que no estiguin basats en sistemes de certificació que compleixin les exigències establertes o que no hagin estat creats per les autoritats públiques. Aquesta mesura vol evitar la proliferació de distintius que transmetin una aparença de sostenibilitat sense garanties suficients.
Aquesta disposició és especialment rellevant per als fabricants i transformadors de plàstics que comercialitzen productes reciclats, envasos i materials amb atributs ambientals. Les empreses hauran d’acreditar les declaracions ambientals incloses en etiquetes, catàlegs i canals digitals.
Restriccions a les declaracions de neutralitat climàtica
Les afirmacions relacionades amb la neutralitat climàtica i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle també queden sotmeses a restriccions específiques. La directiva prohibeix presentar un producte com a neutre, amb un impacte reduït o positiu sobre el clima quan aquesta afirmació es basi en mecanismes de compensació d’emissions fora de la seva cadena de valor.
Això afecta expressions com «neutre en carboni», «climàticament neutre» o «zero emissions netes» quan es fonamentin en aquest tipus de compensacions. La regulació diferencia aquestes pràctiques de les millores ambientals reals associades al cicle de vida del producte. També estableix que les afirmacions sobre objectius ambientals futurs han d’estar sustentades per compromisos verificables, plans d’execució realistes i mecanismes adequats de seguiment.
Com comunicar la reciclabilitat i els beneficis ambientals dels productes
Un altre aspecte destacat és la prohibició d’atribuir a tot un producte beneficis ambientals que només corresponen a una part o a una fase concreta del seu cicle de vida. Per exemple, una empresa no podrà presentar un envàs com a sostenible en conjunt si l’avantatge ambiental anunciat només afecta un dels seus components i aquesta distinció no queda clarament identificada. Així mateix, no es podrà promocionar com un benefici ambiental diferencial el simple compliment d’obligacions legals aplicables a tots els productes d’una mateixa categoria.
Aquestes disposicions afecten directament la manera de comunicar qüestions com la reciclabilitat, el contingut reciclat o les propietats ambientals dels materials. Per això, serà important diferenciar les característiques acreditades de cada producte i evitar afirmacions generals que no es corresponguin amb les dades disponibles.
Com s’han de preparar les empreses de la indústria del plàstic?
Per a les empreses de la indústria del plàstic, la nova normativa comporta la necessitat de revisar les comunicacions comercials vinculades a la sostenibilitat. Aquesta revisió inclou etiquetes, envasos, pàgines web, fitxes de producte, catàlegs i altres materials promocionals dirigits als consumidors. Les empreses hauran de prestar especial atenció a la precisió dels missatges ambientals, la disponibilitat de proves documentals i la validesa dels distintius utilitzats. La Directiva (UE) 2024/825 estableix així un marc europeu orientat a reforçar la transparència i la informació ambiental, amb implicacions per als fabricants i transformadors de plàstics que comercialitzen productes amb atributs de sostenibilitat. En el cas d’Espanya, l’aplicació concreta de les noves disposicions també requerirà seguir l’evolució de la normativa estatal de transposició.
FONT: Mundoplast (2026)
ALTRES NOTÍCIES D’INTERÈS
- 18 de novembre | Millora de propietats de materials plàstics reciclats
- 12/11 | Taller pràctic sobre certificacions, reciclabilitat i traçabilitat en processos de reciclatge i transformació
- Claus de la normativa contra el greenwashing per a empreses
- La UE consulta el futur dels plàstics d’origen biològic
- La UE proposa simplificar les obligacions dels petits productors d’envasos