El reciclatge de plàstics negres per al contacte amb aliments presenta desafiaments reguladors a causa de la presència de contaminants tòxics. No obstant això, les innovacions tecnològiques estan avançant per millorar-ne la seguretat i garantir-ne la viabilitat en la indústria alimentària.

La indústria del plàstic està en contínua evolució i s’enfronta a nous desafiaments cada dia. Un dels grans reptes actuals és l’ús de plàstics reciclats en envasos destinats al contacte amb aliments i productes de cura personal. La demanda creixent d’aquests materials, impulsada tant per la conscienciació mediambiental com per les regulacions vigents, ha posat en evidència la necessitat de garantir-ne la seguretat.

Per assegurar la innocuïtat d’aquests materials reciclats, és fonamental implementar sistemes rigorosos de control de qualitat i traçabilitat en tota la cadena de subministrament. Els recicladors i processadors de plàstic han de verificar que la matèria primera reciclada sigui apta per a l’ús previst, especialment en productes que estan en contacte directe amb aliments i cosmètics. La selecció del material d’origen és clau per evitar la presència de substàncies tòxiques o no regulades en el producte final.

Contaminants en plàstics reciclats: un desafiament per a la indústria

Un estudi recentment publicat a Chemosphere (Liu et al., 2024) ha generat preocupació en detectar la presència de retardants de flama bromats en productes de plàstic negre, inclosos alguns destinats al contacte amb aliments. Aquests compostos, habitualment utilitzats en la fabricació de components electrònics com carcasses i cables, no estan autoritzats per a l’ús en envasos alimentaris segons l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA).

Els nivells de brom detectats en els articles analitzats van ser molt variables, arribant en alguns casos a desenes de milers de parts per milió (ppm). A més, el 85% de les mostres positives per brom contenien retardants de flama com el decabromodifenil èter (decaBDE) i el tetrabromobisfenol A (TBBPA), tots dos amb efectes adversos comprovats sobre la salut humana i animal.

Els retardants de flama bromats són una preocupació ambiental a causa de la seva toxicitat, persistència i capacitat de bioacumulació. De fet, compostos com el decaBDE i l’hexabromociclododecà (HBCD) han estat prohibits pel Conveni d’Estocolm, signat per 186 països. Als Estats Units, la producció i processament de decaBDE està prohibida, tot i que se’n permet el reciclatge.

Diversos estudis han evidenciat que aquests retardants de flama poden alterar el sistema endocrí, afectar el desenvolupament neurològic i perjudicar la funció tiroidal. L’estudi de Liu va detectar concentracions de fins a 11.900 mg/kg, un nivell deu vegades superior al límit permès en productes nous no reciclats (0,1% en pes). Malgrat un error aritmètic en l’article que va generar certa confusió en l’avaluació del risc, la presència d’aquests compostos en utensilis de cuina i envasos continua sent motiu d’alerta.

La posició de la FDA sobre els plàstics reciclats

La FDA regula els “additius indirectes” en materials de contacte amb aliments a través del 21 CFR Part 177, que especifica quins polímers i additius són permesos. L’octubre de 2024, l’agència va emetre un Import Alert prohibint determinats productes amb retardants de flama bromats.

S’ha demostrat que aquests compostos poden transferir-se dels utensilis de cuina als aliments durant la cocció. Per aquest motiu, la FDA considera que els materials reciclats provinents de residus electrònics no són una font segura per a la fabricació de plàstics destinats al contacte amb aliments. La responsabilitat recau sobre els fabricants, que han de garantir que els materials reciclats compleixen els mateixos estàndards de seguretat que els materials verges.

Els recicladors poden sol·licitar una consulta prèvia (prenotification consultation, PNC) a la FDA per avaluar la seguretat d’un determinat flux de materials reciclats. Si l’agència considera que els controls de qualitat són adequats, emet una carta de “no objecció” (No Objection Letter, NOL), certificant que el material reciclat és segur per a l’ús previst.

Empreses com Ultra-Poly han obtingut aquestes certificacions gràcies a estrictes protocols de separació de materials de qualitat alimentària. Aquestes auditories poden durar tot un dia i requereixen documentació detallada que garanteixi la traçabilitat i el compliment de les bones pràctiques de fabricació (Good Manufacturing Practices, GMP).

Innovacions en el reciclatge de plàstics negres

El plàstic negre presenta un repte addicional en el reciclatge a causa de la dificultat dels sistemes automatitzats per identificar-ne la composició. Els pigments negres absorbeixen la llum, fet que impedeix la seva classificació en les plantes de reciclatge.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Princeton ha desenvolupat un mètode innovador per reciclar plàstics com el PVC i el poliestirè mitjançant degradació fototèrmica. Aquest procés consisteix a afegir negre de carboni als plàstics i exposar-los a la llum, provocant la ruptura dels polímers i la generació de productes químics d’alt valor comercial, que poden arribar a vendre’s per fins a 10 dòlars per lliura.

Aquesta tècnica permet aprofitar el clor del PVC, transformant-lo en productes químics valuosos sense comprometre l’eficiència del procés. A diferència del reciclatge químic convencional, que descompon els polímers en els seus monòmers originals, la degradació fototèrmica produeix compostos útils per a diferents indústries.

Tot i que la comercialització d’aquesta tecnologia requerirà inversió i temps, no es preveuen obstacles tècnics insuperables. A llarg termini, aquest enfocament podria aplicar-se a altres materials com el polietilè (PE), el polipropilè (PP) i el tereftalat de polietilè (PET), canviant la percepció sobre els plàstics negres i el seu potencial de reciclatge.