Ben Kras, director general de Kras Recycling, alerta que, tot i els ambiciosos objectius europeus en matèria de reciclatge, la bretxa de preu amb el plàstic verge està asfixiant la liquiditat dels recicladors i provocant un augment de les fallides empresarials.
La indústria del reciclatge de plàstics a Europa travessa un moment crític. Segons Plastics Recyclers Europe (PRE), el sector es troba en un punt de ruptura: la producció local disminueix, les importacions augmenten i el tancament d’instal·lacions s’estén com una taca d’oli.
Entre 2020 i 2023, el sector va invertir 5.000 milions d’euros per adaptar-se als objectius comunitaris. Tanmateix, el 2024 ha començat amb un cop dur: la capacitat de reciclatge clausurada s’ha duplicat respecte a l’any anterior, amb set plantes tancades només als Països Baixos.
Les dades parlen per si soles: la capacitat instal·lada només va créixer un 6 % el 2023, lluny del 17 % registrat el 2021. Per assolir els objectius del nou Reglament d’Envasos (PPWR), la UE hauria de disposar de 16 milions de tones anuals de capacitat de reciclatge el 2025, però ara com ara només n’arriba a 13,2 Mt. Sense liquiditat ni prou demanda, moltes empreses entren en fallida abans de recuperar les seves inversions.
El factor preu: el plàstic verge continua guanyant la partida
Malgrat l’augment de la consciència pública sobre la sostenibilitat, és el mercat qui marca les regles: el preu continua sent decisiu.
Un informe de l’IEEFA assenyala que l’excés d’oferta global ha enfonsat els preus del plàstic verge. A Europa, el HDPE verge es ven a uns 0,60 $/lb, mentre que el reciclat costa 0,56 $/lb, una diferència mínima. Tot i això, les fluctuacions del petroli i els elevats costos de recollida i classificació fan que el plàstic verge segueixi sent més competitiu.
«Reciclem, però ningú compra el nostre material perquè és més car. La gent prefereix matèria primera verge més barata», lamenta Ben Kras, director general de Kras Recycling.
El seu diagnòstic coincideix amb el de PRE: més del 20 % del consum europeu de plàstic ja es cobreix amb importacions —tant de plàstic verge com reciclat— provinents d’altres regions, sovint amb escassa traçabilitat.
Objectius per al 2030 i una infraestructura en risc
La Unió Europea exigeix que els envasos plàstics continguin almenys un 30 % de material reciclat l’any 2030. El sector dona suport a aquesta meta, però adverteix que, sense mesures de suport que compensin els sobrecostos, moltes empreses no sobreviuran per arribar-hi.
A més, a partir del 2026, es prohibirà l’exportació de residus plàstics no perillosos a països fora de l’OCDE. L’objectiu és evitar el dúmping ambiental, però això suposarà un increment del 40 % del volum de residus que Europa haurà de gestionar internament, just quan la capacitat de tractament està en declivi.
La proposta de la indústria: actuar abans que sigui massa tard
Ben Kras i moltes altres recicladores reclamen una resposta urgent i decidida. Entre les mesures que proposen, destaquen:
- Establir un preu pel CO₂ associat al plàstic verge per reflectir-ne el cost ambiental real.
- Imposar un impost a la resina fòssil per anivellar el terreny de joc amb el plàstic reciclat.
- Subvencionar o incentivar fiscalment les inversions en tecnologia de reciclatge i economia circular.
Aquestes propostes, recollides en un manifest del sector, pretenen evitar que l’entrada en vigor de la prohibició d’exportar residus coincideixi amb una infraestructura domèstica insuficient.
L’advertència de Kras és clara: el temps s’esgota i la finestra d’oportunitat per preservar la capacitat europea de reciclatge es va tancant. Les decisions que es prenguin en els pròxims mesos marcaran la diferència entre fer realitat l’economia circular o veure-la esvair-se com una promesa incomplerta.