25/10/2025
El PVC, descobert al segle XIX per Henri Victor Regnault i posteriorment estudiat per Eugen Baumann a Alemanya, s’ha convertit en un material fonamental per a la indústria mundial. Des dels primers experiments químics fins a la seva aplicació en construcció, salut i electrònica, el Cloruro de Polivinilo ha demostrat ser versàtil, durador i adaptable. Actualment, empreses i científics continuen impulsant la seva evolució, millorant-ne les propietats i promovent el reciclatge per integrar-lo en una economia circular. La seva història i desenvolupament expliquen per què aquest polímer continua sent essencial per al progrés tecnològic i industrial.
Orígens i desenvolupament del PVC
El clorur de vinilo, base del PVC, es va sintetitzar per primera vegada a mitjans del segle XIX. Regnault va observar un pols blanc en ampolles exposades al sol, una forma primitiva del material. Décades després, Baumann va repetir el descobriment, però sense aplicacions comercials immediates.
El primer pas cap a la producció industrial va ser l’obertura de patents a Alemanya l’any 1913. Posteriorment, científics com Waldo Semon als Estats Units van descobrir usos pràctics, com revestiments impermeables que van transformar el PVC en un èxit comercial. Durant la Segona Guerra Mundial, la seva resistència i flexibilitat el van convertir en un material estratègic per a aplicacions militars i industrials.
Expansió global i innovació continuada
A partir de la dècada de 1950, la producció de PVC es va expandir a escala mundial. Empreses a Europa, Estats Units i Japó van innovar especialment en la construcció, amb canonades, finestres i revestiments resistents a la corrosió i als químics. Durant els anys 80, es van millorar les propietats tècniques, consolidant el PVC en plomeria, electricitat, salut i transport.
Actualment, el PVC és el tercer plàstic més produït del món i, a més, compta amb versions rígides i flexibles per a múltiples usos industrials. A més, la indústria ha adoptat programes com Vinyl 2010 i VinylPlus, els quals estan centrats en la reciclabilitat i en la reducció de substàncies perilloses, reforçant així la seva importància dins de l’economia circular.
Un material en constant evolució
El PVC continua evolucionant amb millores en composició i sostenibilitat, demostrant que no només és un producte del passat, sinó també una peça clau per al futur de la innovació industrial. La seva capacitat d’adaptació assegura que seguirà essent essencial en múltiples sectors, combinant eficiència, durabilitat i responsabilitat ambiental.
Font: Ambiente plástico (2025)