El reglament europeu va entrar en vigor el 16 de desembre i crea un marc comú d’obligacions per als operadors econòmics per prevenir la contaminació per microplàstics. L’objectiu és, d’una banda, garantir condicions de competència equitatives al mercat únic i, de l’altra, impulsar pràctiques industrials més netes.

Un dels punts destacats és l’exigència addicional per a empreses amb volum elevat de manipulació. En concret, les empreses mitjanes i grans que manipulin més de 1.500 tones anuals de gransa de plàstic han de disposar d’un certificat de conformitat o d’un permís específic. Per contra, per a petites empreses i microempreses es preveuen requisits de compliment simplificats.

Aquest reglament posa el focus en la gestió operativa de la gransa, afectant rutines molt concretes. Per exemple: manipulació interna, moviments de material, operacions de càrrega i descàrrega o controls associats a la logística. També impacta la manera com es documenten processos, perquè el compliment es vincula a condicions verificables.

En aquest context, convé que cada organització revisi el seu perfil de risc i volum anual per entendre quin nivell d’exigència li correspon. A partir d’aquí, és útil ordenar responsabilitats internes, definir procediments i establir criteris de seguiment. L’objectiu final és reduir pèrdues, per evitar que el material acabi al medi, i fer-ho amb coherència a tota la cadena.

Font: Interempresas (2025)