La Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) se situa com un canvi de fons que ja està alterant el dia a dia de moltes empreses. El marc normatiu que regula la RAP dels envasos industrials i comercials ha incorporat noves obligacions legals. Aquestes afecten directament qualsevol companyia, espanyola o estrangera, que posi al mercat productes envasats.

L’impacte és especialment rellevant en sectors com el químic, l’alimentari o el plàstic, ja que les obligacions no només existeixen, sinó que es van acumulant amb terminis concrets.

Per donar resposta a aquestes exigències, les companyies han d’escollir entre dos models de compliment. D’una banda, constituir un sistema individual (SIRAP); de l’altra, adherir-se a un Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP). Tot i que la normativa contempla les dues vies, en la pràctica, el SCRAP s’ha consolidat com l’alternativa més eficient per a la majoria d’empreses.

Aquesta preferència pel model col·lectiu s’entén per què permet avançar en el compliment sense “frenar l’activitat”. És a dir, facilita que les obligacions es gestionin de manera compatible amb l’operativa habitual, especialment en organitzacions on la càrrega de coordinació i seguiment pot créixer ràpidament quan s’acumulen requisits i terminis.

Així doncs, cal identificar aviat quin model de compliment s’ajusta millor a la realitat de cada companyia. Cal prendre aquesta decisió dins el marc que estableix la RAP, tenint en compte que els calendaris d’exigències s’apropen i que la gestió no és trivial quan afecta empreses amb productes envasats al mercat.

Font: Interempresas (2025)