La Comissió Europea prepara mesures per reforçar els controls sobre les importacions de plàstics a la Unió Europea. L’objectiu és reduir distorsions al mercat i donar suport a la indústria del reciclatge, que viu una etapa de pressió. La combinació de demanda baixa, preus competitius del material verge i entrada de fluxos importats condiciona la viabilitat de part de la capacitat europea.

En aquest context, Brussel·les situa el debat en la necessitat d’“igualtat de condicions” per a les empreses que operen dins la UE. A la pràctica, la preocupació és doble: per una banda, la traçabilitat i la fiabilitat del que s’importa com a “reciclat”; per l’altra, l’impacte econòmic sobre plantes i inversions que depenen d’un mercat estable.

Més verificació i un possible nou codi duaner

Un dels eixos de la proposta és intensificar la verificació del material que entra a la UE, especialment quan es declara com a plàstic reciclat. L’article recull la voluntat d’introduir un nou codi duaner que diferenciï de manera més clara el material reciclat del plàstic verge. Aquesta diferenciació pot ajudar a millorar la transparència estadística i, al mateix temps, a orientar millor la inspecció i el control.

Aquest reforç pot afectar la manera com importadors i transformadors documenten l’origen i les característiques del material. També pot influir en la compra de matèries primeres, sobretot quan el criteri de “contingut reciclat” és rellevant per a clients finals o per complir requisits reguladors.

Què pot suposar per a la indústria del reciclatge a Europa

Els indicadors de tensió industrial, com tancaments de plantes i reducció de capacitat en alguns mercats europeus, alimenten el debat sobre com mantenir actiu el teixit de reciclatge, que és clau per assolir objectius de circularitat i per assegurar subministrament de material reciclat.

En paral·lel, Brussel·les també planteja avançar cap a un “mercat únic de residus”. La idea és apropar criteris entre estats membres sobre quan un material deixa de ser considerat residu i passa a ser matèria primera secundària. Si aquesta harmonització prospera, podria simplificar moviments transfronterers i reduir friccions administratives, un punt sensible per a operadors amb fluxos entre països.

Reciclatge químic, objectius de contingut reciclat i energia

Un altre element a considerar és la incertesa reguladora sobre el reciclatge químic i com es comptabilitza. El material reciclat mitjançant aquestes tecnologies podria tenir encaix en objectius de contingut reciclat per a determinats envasos, cosa que pot condicionar estratègies d’inversió i d’abastiment.

Cal esmentar la possibilitat de mesures vinculades a costos energètics i carboni per a sectors intensius en energia. Per a empreses del plàstic, el missatge clau és que el debat comunitari combina duanes, traçabilitat, mercat de residus i competitivitat industrial. I, per tant, convé seguir de prop els canvis perquè poden repercutir en costos, proveïdors i planificació de compliment.

Font: Ambiente Plástico (2026)