El Clean Industrial Deal (Pacte per a una Indústria Neta) es planteja, per la Comissió Europea, com un pla per reforçar la competitivitat industrial de la UE mentre avança la descarbonització. El context és conegut per moltes empreses: costos energètics elevats i una competència global intensa. El Pacte, llançat el 26 de febrer de 2025, proposa actuacions per convertir la transició climàtica en un motor de creixement, amb impacte directe sobre sectors intensius en energia i sobre la indústria de tecnologies netes.

1) Energia assequible: la base per competir

El primer pilar és l’energia. La Comissió vincula competitivitat i factura energètica, i per això acompanya el Pacte amb un pla d’acció d’energia assequible. L’objectiu és reduir els costos per a indústria, empreses i llars, i alhora accelerar la transició cap a una economia baixa en carboni. Les línies de treball inclouen:

• Desplegar energia neta i impulsar l’electrificació
• Completar el mercat interior amb interconnexions físiques
• Millorar l’eficiència per reduir la dependència dels combustibles fòssils importats.

2) Més demanda de productes nets i criteris “made in Europe”

Un segon eix és la demanda. La Comissió preveu un Industrial Decarbonisation Accelerator Act per incrementar la compra de productes “nets” fabricats a la UE, introduint criteris de sostenibilitat, resiliència i “fet a Europa” en compres públiques i privades. A més, anuncia una revisió del marc de contractació pública el 2026 per incorporar aquests criteris en sectors estratègics. Per a la cadena del plàstic i l’envàs, això pot traduir-se en més pressió per demostrar contingut circular, traçabilitat i menor petjada, però també en noves oportunitats si es compleixen aquests requisits.

3) Finançament

El Pacte posa molt d’èmfasi en el finançament de la transició. Així, preveu mobilitzar més de 100.000 milions d’euros per donar suport a la fabricació neta a la UE. Entre les mesures, destaquen:

• Un nou marc d’ajuts d’estat per accelerar aprovacions (adoptat el juny de 2025)
• El reforç de l’Innovation Fund, amb la proposta d’un banc de descarbonització industrial que aspiraria al voltant dels 100.000 milions d’euros, combinant diverses fonts.
• L’impuls a Horizon Europe i una modificació d’InvestEU per ampliar garanties i mobilitzar fins a 50.000 milions d’euros en inversions per a tecnologies netes, mobilitat neta i reducció de residus.

4) Circularitat i matèries primeres crítiques

La circularitat és un altre bloc central. La Comissió vincula el progrés circular amb la reducció de residus, la reutilització i l’accés a recursos. Per aquest motiu, planteja accions sobre matèries primeres crítiques: un mecanisme per agregar demanda empresarial, un centre europeu per a compres conjuntes, i una futura Circular Economy Act el 2026. L’objectiu que explicita el Pacte és assolir un 24% de materials circulars el 2030.

5) Comerç, CBAM i competències: condicions per executar la transició

El Pacte també mira cap a fora. La Comissió vol diversificar cadenes de subministrament mitjançant el Clean Trade and Investment Partnerships (la primera, signada amb Sud-àfrica el novembre de 2025) i reforçar instruments de defensa comercial. També preveu simplificar i enfortir el mecanisme d’ajust en frontera per carboni (CBAM) per establir un “preu just” del carboni incorporat en béns intensius en emissions. En paral·lel, el document incorpora un pilar de competències: la Comissió indica que calen habilitats en tecnologies netes, digitalització i emprenedoria, i esmenta la creació d’una “union of skills” i el reforç d’Erasmus+ amb fins a 90 milions d’euros per reduir mancances de talent.

Objectius, xifres i oportunitats: el missatge final del Clean Industrial Deal

En conjunt, el Clean Industrial Deal combina objectius industrials i climàtics amb xifres de referència: la Comissió parla de 500.000 nous llocs de treball i d’un mercat europeu de remanufactura amb valor projectat de 100.000 milions d’euros el 2030. També afegeix “facilitadors horitzontals” com reduir burocràcia, aprofitar l’escala del mercat únic i coordinar millor polítiques entre nivell europeu i estatal. El missatge de fons és que la competitivitat futura passarà per energia més estable, circularitat real i capacitat d’innovar ràpidament, en un marc de demanda i compra pública cada cop més orientat a criteris climàtics i de resiliència.

FONT: European Comission (2025)