Els plàstics fàcilment modelables s’han convertit en una peça clau de la tecnologia ortopèdica moderna i, també, de la pròtesi estètica. Són materials lleugers, resistents i agradables al contacte amb la pell. Per això, permeten crear dispositius d’assistència i pròtesis que no només funcionen bé, sinó que també resulten còmodes en el dia a dia. En conseqüència, moltes persones recuperen autonomia, mobilitat i qualitat de vida.

Un exemple mediàtic és el del velocista alemany Johannes Floors, conegut per competir a gran nivell amb pròtesis de cama fabricades amb plàstics reforçats amb fibra de carboni (CFRP). Aquest mateix tipus de material s’utilitza en sectors d’alta exigència, com l’automoció esportiva o l’aeronàutica. Tanmateix, el salt respecte a les pròtesis d’abans és enorme. Durant molts anys, les solucions eren de fusta, cuir o metall: pesades, rígides i sovint incòmodes. Amb l’arribada dels plàstics, en canvi, la pròtesi es va transformar.

Materials avançats al servei de la mobilitat humana

A partir d’aquí, els avantatges han estat evidents. D’una banda, el pes reduït facilita el moviment i disminueix la fatiga. D’altra banda, els plàstics es poden ajustar amb precisió al cos de cada usuari, cosa que millora l’encaix i el confort. A més, combinen flexibilitat i resistència, i això ajuda a reproduir moviments més naturals. En pròtesis de peu, per exemple, els dissenys tipus “molla” poden emmagatzemar energia durant el pas i retornar-la en l’impuls següent, fet que aporta eficiència tant en caminar com en córrer. Igualment, són materials duradors i de manteniment relativament senzill, un factor important quan es tracta de productes d’ús intensiu.

Per tot plegat, avui els plàstics s’utilitzen pràcticament “de cap a peus” en el camp de la pròtesi. Hi ha pròtesis esportives d’alt rendiment, però també reemplaçaments funcionals per al dia a dia. En braços i mans, els components plàstics permeten estructures lleugeres i robustes, amb formes adaptades per facilitar funcions de presa i moviment. En dits de la mà o del peu, les pròtesis poden tenir una finalitat estètica, però també funcional, ja que contribueixen a millorar l’equilibri i la capacitat d’agafada. En el cas pediàtric, encara és més rellevant: es busquen solucions molt lleugeres i amb certa flexibilitat, pensades per adaptar-se a la vida activa dels infants.

Quan la pròtesi estètica restaura identitat i confiança

A més, el plàstic és present en exoesquelets i ajudes ortopèdiques com fèrules, suports i caminadors. Així mateix, en l’àmbit estètic, es fa servir en pròtesis facials: orelles, nas, ulls o parts del rostre. I aquí el valor va molt més enllà de la cosmètica. Les pròtesis facials modernes poden reproduir tonalitats de pell, porus, arrugues i fins i tot detalls com la barba incipient amb un nivell de realisme sorprenent. Cada peça s’elabora a mida i s’adapta a la fisonomia i a l’expressió de la persona.

Cal subratllar que aquestes pròtesis també tenen una funció pràctica: protegeixen teixits sensibles, poden ajudar a sostenir ulleres i, en alguns casos, faciliten una parla més clara. Sobretot, però, contribueixen a recuperar confiança i a tornar a relacionar-se amb normalitat. En definitiva, el plàstic, quan s’aplica amb criteri tècnic i sensibilitat, no només dona forma a un producte: pot ajudar a reconstruir identitat i a canviar vides.

Font: Plastic is fantastic (2025)