Netejar la contaminació per PFAS a Europa costaria fins a 2 bilions d’euros i requeriria 20 anys si les emissions contaminants continuen sense restriccions, segons una investigació del projecte Forever Lobbying Project.

Aquestes estimacions formen part dels resultats d’una investigació transfronterera de durada anual, que ha involucrat 46 periodistes i 18 investigadors de 16 països.

Els investigadors han basat el seu treball en l’anàlisi de 14.500 documents inèdits, que ara s’han fet públics.

Què són els PFAS?

Els PFAS (substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades) són un grup format per més de 10.000 compostos químics utilitzats en una àmplia varietat de productes, com ara paelles antiadherents, escumes contra incendis, tèxtils impermeables i lubricants. Aquests compostos es caracteritzen per la seva elevada resistència a la calor, al greix i a l’aigua, però aquesta durabilitat també els permet romandre al medi ambient durant períodes molt prolongats.

L’exposició prolongada als PFAS s’ha vinculat amb diversos problemes de salut, com ara:

• Malalties hepàtiques.
• Alteracions en la funció del sistema immune i la glàndula tiroide.
• Nivells alts de colesterol.
• Un major risc de certs tipus de càncer (pròstata, ronyó i testicles).
• Reducció de la fertilitat i problemes en el desenvolupament fetal.

Els PFAS es dispersen al medi ambient a través de les emissions de plantes que fabriquen o utilitzen aquestes substàncies, així com mitjançant l’ús de productes que en contenen, com ara escumes extintores, impermeabilitzants tèxtils, lubricants o residus amb presència de PFAS.

Escenaris de remediació i costos estimats

L’informe analitza dos escenaris principals per afrontar la contaminació per PFAS:

• Escenari «hereditari»: Les emissions cessarien immediatament i només es tractarien els PFAS de cadena llarga (com el PFOA i el PFOS). El cost estimat seria de 95.000 milions d’euros durant un període de 20 anys.
• Escenari «emergent»: Les emissions continuarien i es tractarien també PFAS de cadena curta i ultracurta, més difícils d’eliminar. En aquest cas, els costos es dispararien fins als 2 bilions d’euros en 20 anys.

Tot i que es consideren innovacions que podrien reduir els costos de la remediació, els autors de l’estudi insisteixen que la manera més eficient i econòmica de fer front a aquest problema és reduir les emissions en origen.

Controvèrsia i debat regulador

Aquesta investigació arriba en un moment clau, coincidint amb l’avaluació de l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) sobre la proposta de prohibir 10.000 tipus de PFAS dins l’Espai Econòmic Europeu. La iniciativa, liderada per Dinamarca, Alemanya, Països Baixos, Noruega i Suècia, ha rebut més de 5.600 comentaris durant la consulta pública, molts dels quals provenen de grups de pressió industrial.

Les associacions de la indústria química han presentat dos arguments principals en contra d’una prohibició total:

• Els PFAS són insubstituïbles en aplicacions crítiques, com ara la fabricació de semiconductors, bateries avançades i tecnologies per a les energies renovables.
• Una prohibició absoluta podria comprometre la competitivitat i l’autonomia estratègica d’Europa.

Un repte ambiental i econòmic

Tot i que el debat continua, eliminar els PFAS a Europa no només suposa un cost econòmic elevat, sinó també una complexa interacció entre interessos industrials, sostenibilitat i salut pública.

També cal destacar que encara es necessita més investigació científica per avaluar amb rigor els riscos per a la salut associats a aquestes substàncies. En qualsevol cas, la reducció de les emissions, la innovació en alternatives segures i l’establiment d’una regulació equilibrada seran elements fonamentals per afrontar aquest repte a llarg termini.