*Imatge destacada generada amb intel·ligència artificial
La indústria espanyola de transformació de plàstics ha assolit un màxim històric d’inversió industrial, amb 1.141 milions d’euros invertits durant el 2024, malgrat un context marcat per l’augment dels costos productius, la pressió de les importacions i la pèrdua de competitivitat. Així, es posa de manifest el contrast entre l’esforç inversor de les empreses i les dificultats que afronta el sector per mantenir l’activitat productiva, l’ocupació i la seva posició al mercat.
El pes econòmic de la indústria transformadora de plàstics a Espanya
Actualment, la indústria transformadora de plàstics està formada per 3.171 empreses, de les quals el 98% són petites, mitjanes i microempreses. Segons les darreres dades estructurals disponibles, corresponents al 2024, el sector:
- Genera 82.433 llocs de treball directes
- Genera més de 337.000 llocs de treball indirectes i induïts.
- Concentra el 85% de l’ocupació de tota la cadena de valor del plàstic, que inclou els fabricants de matèries primeres i els recicladors.
Amb una facturació de 19.342 milions d’euros i un valor afegit de 6.002 milions, ocupa la cinquena posició de la indústria manufacturera espanyola en ocupació i la setena en xifra de negoci. Tot i aquest pes econòmic, l’ocupació es manté estancada des del 2021 i el nombre d’empreses disminueix progressivament des del 2017. Entre el 2022 i el 2024, el sector va perdre una posició en ocupació i dues en facturació dins de la indústria manufacturera.
L’augment de les importacions i dels costos pressiona la competitivitat
Un dels principals factors que condicionen la competitivitat és l’increment de les importacions de productes plàstics transformats. El dèficit comercial en volum va arribar a les 810.000 tones el 2025, davant les 446.000 tones registrades el 2016. Paral·lelament, les importacions procedents de la Xina han augmentat més d’un 130% durant l’última dècada. Aquesta evolució coincideix amb diferències en els costos de l’energia, les matèries primeres, la mà d’obra i les exigències reguladores entre els diferents mercats. Aquestes circumstàncies poden afavorir el desplaçament de producció, inversions i llocs de treball fora d’Espanya. A més, les estimacions per al 2026 apunten a un increment de la facturació, però també a una disminució del valor afegit a causa de l’augment dels costos globals, fet que pressiona la rendibilitat empresarial.
L’impacte de l’impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables
L’impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables és un altre factor de pressió competitiva. Aquest gravamen, aplicat a Espanya, genera diferències respecte d’altres mercats europeus. Un dels exemples exposats és el del film estirable, un producte en què les importacions s’han triplicat des del 2023, especialment les procedents del Brasil, Egipte i l’Aràbia Saudita, com també les dificultats per verificar determinades declaracions de contingut reciclat dels productes importats. Per aquest motiu, es reclama reforçar la vigilància del mercat i garantir que els productes fabricats a Espanya i els procedents de l’exterior compleixin requisits equivalents.
El reciclatge postconsum i els reptes de l’economia circular
Malgrat les dificultats, la indústria espanyola de transformació de plàstics manté una incorporació de material reciclat postconsum del 21,4% en la fabricació de nous productes, una proporció superior a la mitjana europea. No obstant això, aquest percentatge es troba estancat. La circularitat i la competitivitat industrial estan directament relacionades, ja que les empreses transformadores són les encarregades d’incorporar materials reciclats als processos productius, desenvolupar solucions d’ecodisseny i invertir en innovació. Per tant, es destaca la necessitat de facilitar l’accés a materials reciclats de qualitat i a preus competitius per continuar avançant en els objectius d’economia circular.
FONT: Interempresas (2026)
ALTRES NOTÍCIES D’INTERÈS