Un nou informe de la consultora Wood Mackenzie assenyala que la demanda mundial de plàstics podria disminuir un 30% en un escenari on el món aconsegueixi l’objectiu d’emissions netes zero per a l’any 2050. Titulat “Demanda de productes químics en un escenari d’1,5°C”, l’informe explora tres possibles resultats per als sectors de l’energia i els recursos: l’escenari base, els compromisos previs a la COP28 i un escenari d’emissions netes zero per al 2050.
Segons l’escenari base, Wood Mackenzie preveu que la demanda total de plàstics (verges i reciclats) podria arribar als 880 milions de tones l’any 2050, principalment impulsada per l’ús d’envasos d’un sol ús i productes de consum.
Tanmateix, en un escenari de transició energètica accelerada, que pretén limitar l’escalfament global a 1,5 °C, la demanda total de plàstics podria caure un 30% respecte a l’escenari base. La producció de plàstics verges, en particular, es reduiria en un 35%. Europa encapçalaria la reducció de demanda, amb un descens estimat del 65%, seguida d’Amèrica del Nord amb una disminució del 40%, la Xina amb un 30%, Amèrica Llatina amb un 25%, Àsia (excloent la Xina) amb un 20%, i el Pròxim Orient i Àfrica amb un 10%.
Els sectors més afectats serien els d’envasos i productes de consum, amb una reducció del 40% i 30%, respectivament. Així mateix, els sectors de la construcció, tèxtils i materials industrials experimentarien una caiguda significativa en la demanda de plàstics.
L’informe subratlla que mesures legislatives, com la directiva de la UE sobre envasos i residus d’envasos (PPWR), podrien prohibir determinats productes de plàstic d’un sol ús, com ara envasos i contenidors per emportar. A més, mecanismes de substitució impulsarien l’adopció d’alternatives circulars i sostenibles als plàstics, mentre que l’ús de productes reutilitzables i recarregables contribuiria a reduir el consum de materials d’un sol ús, amb l’impacte consegüent sobre la demanda total.
La demanda de polímers verges es podria reduir encara més gràcies al reciclatge mecànic, tot i que això requeriria sistemes eficients de gestió de residus i tecnologies de classificació avançades. El reciclatge químic també ofereix solucions per tractar residus que no poden ser processats per mètodes mecànics, i l’ús d’envasos de biomaterials podria contribuir a disminuir la producció de polímers, segons l’informe.
Segons els autors de l’estudi, “en implementar aquests mecanismes, preveiem que la demanda total de plàstics podria reduir-se fins a 260 milions de tones per a l’any 2050, comparat amb la nostra estimació de l’escenari base”. També assenyalen que les economies desenvolupades d’Europa i Amèrica del Nord probablement reduiran el consum de plàstics a un ritme més ràpid, amb una disminució anual del 5% entre 2025 i 2050, en comparació amb les economies en desenvolupament.
L’informe destaca la necessitat urgent d’una acció coordinada en la gestió de residus plàstics i la transició cap a materials més sostenibles, tant en economies desenvolupades com en vies de desenvolupament, per assolir els objectius globals de reducció d’emissions i sostenibilitat.