L’Associació Nacional d’Industrials del Plàstic (ANAIP) alerta sobre les greus dificultats que afronta el sector espanyol de transformació de plàstics per aplicar correctament l’impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, més de dos anys després de la seva entrada en vigor. Segons una enquesta realitzada per l’entitat, gairebé el 70% de les empreses del sector tenen problemes per determinar si els seus productes estan subjectes al tribut, fet que posa de manifest la manca de claredat normativa i genera una gran inseguretat jurídica. Aquesta situació és especialment crítica si es té en compte que el 98% de les més de 3.000 empreses del sector són pimes i micropimes.

El director general d’ANAIP, Luis Cediel, ha denunciat que “des de fa temps advertim de les greus conseqüències que aquest impost té sobre les nostres empreses. No només representa una càrrega fiscal desproporcionada i mal dissenyada, sinó que, a més, s’ha implementat sense cap harmonització a escala europea, fet que ens situa en una clara desavantatge competitiu respecte d’altres països”.

Caos operatiu a les pimes per manca de recursos especialitzats

L’enquesta també posa de manifest que moltes empreses no disposen dels recursos tècnics ni humans necessaris per fer front a les exigències derivades de l’impost. ANAIP lamenta que “la manca de planificació i de suport institucional en la implementació del tribut ha generat una situació de caos operatiu”, especialment entre les petites i mitjanes empreses, que han trobat greus dificultats per contractar especialistes formats en aquesta matèria.

Aquesta realitat suposa una càrrega addicional en temps, costos i esforç organitzatiu per a unes empreses que ja operen en un entorn fiscal complex. L’impacte econòmic és significatiu: el 69% de les empreses preveu pagar més de 30.000 euros a Hisenda en l’exercici fiscal de 2025, una xifra que afecta directament la seva rendibilitat.

Una mesura que perjudica la competitivitat davant Europa

L’impost espanyol sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, aplicat exclusivament a Espanya, està provocant una pèrdua important de competitivitat per a la indústria nacional en l’àmbit europeu. Mentre els fabricants espanyols han d’assumir una càrrega fiscal addicional que pot representar fins a un 30% del preu del producte, les empreses de la resta de la Unió Europea no en pateixen els efectes.

La desigualtat s’intensifica quan l’exportació es realitza sota condicions en què el transport el gestiona el client, ja que en aquests casos l’Agència Tributària no permet la devolució de l’impost, ni tan sols presentant la documentació duanera que acredita la sortida del producte del país.

La càrrega administrativa limita la innovació empresarial

A les càrregues fiscals se suma una important sobrecàrrega administrativa, amb hores dedicades a la gestió documental i a l’adaptació dels sistemes informàtics a les exigències del tribut. Aquesta burocràcia no només incrementa els costos, sinó que limita greument la capacitat de les empreses per innovar, competir i expandir-se a escala internacional.

En alguns casos, també s’han detectat inconsistències en la documentació relativa als percentatges de material reciclat, fet que podria estar provocant tractaments desiguals entre fabricants nacionals, tot i que aquests compleixin rigorosament amb la normativa. ANAIP destaca la necessitat d’establir criteris clars i verificables per a la certificació d’exempcions fiscals.

Un impacte econòmic ja palpable

Luis Cediel subratlla que “les empreses estan assumint costos molt elevats, tant des del punt de vista econòmic com administratiu”, i adverteix que moltes pimes no tenen els recursos tècnics i humans necessaris per afrontar aquesta situació.

L’impacte ja és evident: quatre de cada deu empreses han hagut de suportar despeses superiors als 50.000 euros des del 2023 com a conseqüència directa de l’impost. Els subsectors més afectats són els de l’embalatge i l’envasament (67% de les empreses afectades), seguits pel sector de la construcció (12%), l’agricultura (6%) i la indústria química i de fabricació de polímers (15%).

La situació exposada per ANAIP posa de manifest com una mesura fiscal sense precedent a Europa està generant distorsions competitives greus per a la indústria espanyola de transformació de plàstics, especialment entre les pimes, que constitueixen el gruix del teixit empresarial del sector.