La indústria química europea ha traslladat a la Comissió Europea i als principals líders polítics de la UE un missatge clar: cal actuar amb rapidesa per frenar el deteriorament de la competitivitat industrial. El posicionament s’ha fet públic en el marc de la Cimera de la Indústria celebrada a Anvers, amb la presència de responsables institucionals europeus i de diversos caps d’estat i de govern, i amb la participació de centenars de directius empresarials. La indústria defensa que una base industrial sòlida és clau per a una Europa més resilient i segura, i reclama passar de les declaracions a les decisions efectives.

Competitivitat sota pressió: energia, regulació i context global

El sector situa el debat en un entorn de pressió competitiva creixent, amb tensions geopolítiques i un marc regulatori exigent. Per això, la cimera —que se celebra per tercer any consecutiu— vol abordar la pèrdua de competitivitat de la indústria europea i, alhora, la necessitat de convertir iniciatives com el Clean Industrial Deal en resultats tangibles per a les empreses. A més, la indústria química vincula aquesta agenda a l’ocupació de qualitat i, en conseqüència, a l’autonomia estratègica del continent.

Segons un estudi de la patronal europea Cefic, els tancaments de plantes químiques a Europa s’haurien multiplicat per sis des de 2022. També s’hauria acumulat una pèrdua de capacitat de 37 milions de tones, aproximadament el 9% del total de la UE. En aquest escenari, el sector demana un paquet de mesures que combini energia, comerç i regulació per recuperar marge competitiu sense renunciar als objectius de transformació industrial.

La factura energètica, al centre de les demandes

La reducció dels costos energètics és la reivindicació més immediata. La indústria reclama:

• Situar el preu màxim industrial de l’electricitat per sota de 40 €/MWh.
• Revisar o minimitzar els impostos associats a la generació i al consum elèctric, i garantir una compensació elevada dels costos indirectes de CO₂, especialment en el cas d’Espanya.
• Reduir peatges per a consumidors electrointensius
• Evitar impactes desproporcionats vinculats als serveis d’ajust.

A més, el sector apunta la necessitat de mesures temporals i ajustos a mitjà termini del règim ETS per prevenir pèrdues addicionals de competitivitat. L’objectiu és preservar recursos per a la innovació i evitar deslocalitzacions productives que comprometin la capacitat industrial europea.

Defensa comercial i finançament per fer viable la transició

El segon bloc de demandes se centra en la defensa comercial i en el finançament de la transició. D’una banda, la indústria reclama que les importacions compleixin els estàndards europeus per evitar asimetries competitives. De l’altra, demana instruments que facin viables les inversions cap a la neutralitat climàtica. En el cas espanyol, la notícia recull una estimació de necessitat d’inversió de 65.000 milions d’euros fins al 2050.

Més enllà dels fons Next Generation i del PERTE de Descarbonització Industrial, es posa l’accent en mecanismes estructurals que redueixin riscos d’inversió. Entre aquests, s’hi mencionen els Contractes per Diferències de Carboni com a eina per donar certesa econòmica a projectes de descarbonització i accelerar decisions industrials. En conjunt, el missatge és que la transformació industrial necessita un marc que alineï ambició climàtica i capacitat d’inversió, amb condicions realistes per operar i créixer a Europa.

FONT: MundoPlast (2026)