4/11/2025

El reciclatge de plàstic viu una autèntica revolució gràcies a la tecnologia nuclear, segons destaca l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA). A escala global, científics i institucions col·laboren per aprofitar el potencial de l’energia nuclear i aconseguir processos de reciclatge més eficients, segurs i sostenibles. L’objectiu és transformar els residus plàstics en nous materials d’alt valor abans de 2030, reduint així la seva acumulació en abocadors i oceans. Aquesta línia d’investigació s’emmarca dins de la iniciativa NUTEC Plastics, posada en marxa per l’OIEA el 2021, que ja compta amb la participació activa de 52 països.

La combinació entre energia nuclear i reciclatge de plàstic ofereix solucions innovadores per tot el cicle de vida del material, des de la seva producció fins a la reutilització. Aquesta aliança tecnològica permet avançar cap a un model industrial més eficient, segur i respectuós amb el medi ambient.

Tecnologia nuclear per impulsar l’economia circular

La iniciativa NUTEC Plastics utilitza tècniques nuclears per rastrejar microplàstics en el medi marí i millorar els processos de reciclatge mitjançant radiació. D’aquesta manera, s’aconsegueix reduir la quantitat de residus que arriben als ecosistemes aquàtics.

Actualment, només el 9% dels residus plàstics mundials es reciclen, fet que evidencia la necessitat d’una transformació tecnològica. La radiació permet crear bioplàstics biodegradables i reciclables, reduint la dependència dels combustibles fòssils i fomentant la circularitat dels recursos.

A més, gràcies a l’ús d’energia nuclear, els residus plàstics poden convertir-se en productes més resistents, com ara compostos per a la construcció o additius industrials. També facilita la separació i classificació de polímers, millorant notablement l’eficiència del reciclatge.

Seguretat i innovació en el tractament del plàstic

Molts es pregunten si la radiació pot fer perillosos aquests materials, però la resposta és clara: els processos són completament segurs. La radiació només actua durant el tractament i no deixa rastre en el material final, de la mateixa manera que una radiografia no deixa radiació al cos.

Aquesta metodologia es considera una forma de “química verda”, ja que no utilitza substàncies tòxiques ni condicions extremes de pressió o temperatura. El resultat són productes segurs, duradors i respectuosos amb el medi ambient, un exemple de com la ciència pot impulsar la sostenibilitat real.

Projectes a Indonèsia, Filipines, Malàisia i Argentina ja demostren els avantatges d’aquesta tecnologia. Aquests països transformen residus en materials per a la construcció, combustibles o travesses ferroviàries reciclades, mostrant que el futur del reciclatge de plàstic i l’energia nuclear és no només possible, sinó també essencial per a una economia circular global.

Font: Text traduït i adaptat de Ambiente Plàstico (2025)