17/11/2025

En un context en què la gestió del manteniment és un pilar clau per a qualsevol organització que depengui d’actius físics, la tria d’estratègia és decisiva.

Manteniment correctiu: intervenció després de la fallada

El manteniment correctiu és el que es realitza quan l’actiu ja ha fallat. Es tracta de la forma més bàsica d’intervenció sobre un equip i és típica d’organitzacions sense planificació o amb recursos molt limitats.

Entre els avantatges, el correctiu presenta un cost inicial baix, ja que no requereix inversions prèvies ni una estructura de planificació. A més, ofereix senzillesa operativa, perquè les intervencions només es duen a terme quan hi ha una avaria real.

Tanmateix, aquest enfocament té limitacions importants. Genera parades inesperades que afecten directament la productivitat i la qualitat del servei. A més, acostuma a comportar costos elevats en reparacions urgents, trasllats i recanvis improvisats. La dependència del correctiu també implica una reducció significativa de la vida útil dels equips, així com riscos de seguretat quan la fallada es produeix en condicions crítiques.

En resum, una estratègia exclusivament correctiva obliga a treballar a la defensiva i té un impacte operatiu molt alt, tant en costos com en continuïtat del servei.

Manteniment preventiu: planificació per evitar fallades

El manteniment preventiu consisteix a realitzar intervencions planificades segons el temps, l’ús o les especificacions del fabricant. L’objectiu és clar: evitar les fallades abans que es produeixin i reduir les interrupcions de l’operació.

Entre els seus avantatges, el preventiu permet reduir les avaries inesperades i, en conseqüència, les parades de producció. També facilita un major control dels costos, ja que recanvis i mà d’obra es programen amb antelació. A més, contribueix a allargar la vida útil dels actius, mantenint condicions òptimes de funcionament, i millora la seguretat dels operaris i dels equips.

Ara bé, aquest model també presenta desafiaments. Requereix un sistema de planificació capaç de gestionar temps, tasques i recursos de manera ordenada. A més, si no s’ajusta a dades reals de l’actiu, pot generar un excés d’intervencions que no aporten prou valor. Per això, el preventiu permet treballar amb més consciència i anticipació, però no sempre és suficient per predir fallades complexes o degradacions poc visibles.

Comparació clau i evolució cap a un manteniment més intel·ligent

La comparació entre ambdós enfocaments és clara: un model basat principalment en correctiu tendeix a ser més costós i ineficient a mitjà termini, mentre que el preventiu redueix riscos i estabilitza l’operació. Tot i això, els models de manteniment no són estàtics.

Avui, les empreses més avançades evolucionen des d’esquemes tradicionals cap a un enfocament més intel·ligent, recolzat en dades i tecnologia. Aquest pas inclou elements com:

• història detallada de fallades i reparacions
• control de recanvis i cicles de vida
• alertes automàtiques de tasques i venciments
• integració amb sensors IoT per a la mesura contínua

Com més es coneix el comportament real dels actius, més precisa es torna l’estratègia de manteniment i més fàcil és prioritzar recursos.

Més enllà del preventiu: cap a un manteniment proactiu amb suport digital

El debat ja no se centra només en si aplicar correctiu o preventiu. La qüestió és com organitzar els recursos per minimitzar les avaries inesperades i maximitzar la disponibilitat dels equips. Un manteniment modern es basa en planificació, dades i visibilitat total dels actius.

Les organitzacions que depenen únicament del correctiu solen enfrontar-se a:

• pèrdues econòmiques per parades imprevistes
• reparacions urgents més costoses
• menor vida útil dels equips
• major risc per a la seguretat i la continuïtat del negoci

En canvi, les empreses que planifiquen, registren i analitzen les seves operacions aconsegueixen costos més estables, actius més fiables i una operació molt més eficient.

La tendència del sector apunta cap a un manteniment cada vegada més anticipat, connectat i intel·ligent, i disposar d’eines que ho facin possible és clau per a qualsevol organització que vulgui mantenir-se competitiva en els pròxims anys.

Font: Text traduït i adaptat de Interempresas (2025)