Reduir la generació de residus i passar del model de consum actual a un que utilitzi menys articles d’un sol ús i més els reutilitzables és un dels grans objectius del Reial decret d’Envasos i Residus d’Envasos aprovat a la fi de l’any passat. Una norma que parteix dels conceptes de reduir, reutilitzar i reciclar, mantra cada vegada més estès en la societat i clau en les decisions de molts consumidors i ara també dels legisladors.

El reial decret recull ambiciosos objectius de reutilització i reciclatge que suposaran grans canvis en els hàbits dels consumidors en els pròxims anys. Per exemple, des de l’entrada en vigor de la regulació, els supermercats han d’acceptar que els consumidors portin els seus propis envasos reutilitzables per a fer la compra (sempre que es trobin en condicions segures d’higiene) i no podran vendre’s lots de fruites i verdures de menys d’un quilo i mig en cap mena d’envàs, sinó que hauran de servir-se a granel. A més, per a 2030 tots els envasos que es posin en el mercat hauran de ser reciclables i, si pot ser, també reutilitzables.

En la restauració, el 40% dels envasos d’aigua han de ser reutilitzables en 2030; en el cas de la cervesa el percentatge augmenta el 85%, el 70% per als refrescos i el 25% per a altres begudes.

En el canal domèstic, el 10% dels envasos de begudes hauran de ser reutilitzables en aquesta mateixa data. A més, la proporció dels envasos reutilitzables per al canal domèstic haurà d’aconseguir el 5% en 2030 i en els envasos comercials i industrials la proporció d’envasos reutilitzables en aquest any haurà de suposar el 20%.

La indústria ja fa temps que està treballant per a adaptar-se a aquestes novetats i potenciar la reutilització, un àmbit en el qual els plàstics ofereixen grans avantatges. El sector està treballant en l’ecodisseny dels seus productes, en normes i assajos per a posar en el mercat envasis amb totes les garanties per a la seva reutilització, complint uns criteris que altres materials estan lluny d’oferir, ja sigui per la impossibilitat de superar un procés de rentada o per l’alt cost energètic de la seva neteja i transport.

El comitè de normalització 53 de Plàstics i Cautxú ha desenvolupat normes en aquest sentit com la de vaixella reutilitzable, bosses reutilitzables amb contingut en material reciclat o la de caixes reutilitzables per a ús agrícola, comercial i industrial. La reutilització d’envasos domèstics està avançant secundada per les tendències de consum, les facilitats de la distribució i per la legislació. Alguns exemples que ja estan en el mercat són els envasos emplenables per a productes de neteja, també per a cosmètics i fins i tot projectes de recipients reutilitzables per al circuit d’enviament de menjar a domicili.

Sens dubte, queda molt camí al davant. Però si alguna cosa ens diu el mètode científic i l’anàlisi de cicle de vida és que els plàstics, gràcies a la seva eficiència i la seva versatilitat, continuen sent l’alternativa més adequada per a potenciar la reutilització en totes aquelles aplicacions que ho permeten (excloent les aplicacions mèdiques i sanitàries en les quals el monouso és garantia de seguretat) passant d’un model de consum amb gran presència d’articles d’un sol ús a un altre model basat a prolongar tot el possible la vida útil dels productes i reduir al màxim la generació de residus.