El sector del plàstic afronta un context de transformació marcat per pressió competitiva, exigències ambientals i la necessitat de guanyar eficiència. Així, una anàlisi difosa per ARBENTIA apunta que no només cal “digitalitzar”, sinó incorporar sistemes capaços d’interpretar el context de planta i actuar en temps real.
De la digitalització a l’autonomia operativa
Una primera tendència és el salt “de la digitalització a l’autonomia operativa”. L’enfocament proposa evolucionar de sistemes que registren dades a sistemes que automatitzen decisions. Això és possible amb agents d’IA que poden replanificar ordres, proposar ajustos de màquina, llançar alertes o generar informes reguladors. Aquest canvi es vincula a tecnologies com els models de llenguatge (LLM), el Model Context Protocol (MCP) i eines com Microsoft Copilot Studio, aplicades a entorns industrials. La idea clau és que la fàbrica no només “veu” el que passa: també pot reaccionar amb criteris definits.
Integració, traçabilitat i dades amb sentit
La segona i tercera tendència posen el focus en els fonaments: integració total de processos i traçabilitat com a eix estratègic. Sense una base digital robusta —connectant producció, qualitat, manteniment, logística, compres, finances i relació amb clients— no hi ha dades fiables ni coherents. I sense traçabilitat de lots, fórmules, materials reciclats o certificacions, el compliment i l’eficiència es compliquen. Protocols com el MCP poden ajudar a estructurar la informació perquè sigui interpretable per sistemes, agents i, quan calgui, per auditors o reguladors.
IA industrial aplicada a KPI, energia i qualitat
La quarta i cinquena tendència tenen a veure amb el “context”: sensors, dades estructurades i semàntica industrial per donar significat al que passa a planta, i una IA integrada com a capa transversal. En la pràctica, això vol dir relacionar variables (consum energètic, scrap, cicles d’injecció, manteniment) amb indicadors econòmics i ambientals, i convertir-los en decisions operatives. També s’hi esmenta el paper de la visualització amb eines de Business Intelligence i dashboards industrials per seguir KPIs de manera continuada. És un canvi d’hàbit: del report mensual a l’indicador viu.
Sostenibilitat i compliment: del manual al sistema
Finalment, la sisena tendència tracta la sostenibilitat com una gestió “de sistema”, no com un exercici manual. El text descriu sistemes que poden calcular la petjada de carboni per lot, detectar desviacions i proposar ajustos, així com l’ús creixent de tecnologies per reforçar la traçabilitat ecològica i la integritat de certificacions.
Font: Interempresas (2026)