Sense una estratègia adequada, eliminar el plàstic tindria un cost social, econòmic i ambiental molt més gran del que es pretén evitar.

La mala gestió dels residus ha provocat una crisi ambiental sense precedents, però en els darrers anys els plàstics s’han convertit en el principal “culpable” als ulls dels mitjans de comunicació. Tot i ser un dels materials més indispensables per a la vida moderna, pocs són conscients del que realment passaria si demà deixéssim d’utilitzar plàstics.

En aquest article exposem les conseqüències inesperades que comportaria una hipotètica prohibició total dels plàstics a escala mundial.

1- Disrupció en les cadenes de subministrament
Els plàstics exerceixen un paper fonamental en gairebé tots els sectors productius: des de l’embalatge fins a la salut, i passant per les indústries automobilística, electrònica, de la construcció o alimentària. Una eliminació brusca d’aquest material paralitzaria les cadenes logístiques i de producció.

Cal subratllar que molts processos industrials depenen dels components plàstics per la seva lleugeresa, resistència i baix cost. Substituir-los de manera immediata no seria viablement ni tècnicament ni econòmicament.

2- Augment generalitzat dels preus
Pel que fa a l’economia, substituir els plàstics per materials alternatius provocaria un increment immediat dels costos en gairebé totes les indústries.

Aquest augment generalitzat a escala global generaria una inflació que afectaria principalment els consumidors més vulnerables.

3- Impacte ambiental
Els materials alternatius disponibles, com el paper, el vidre o els metalls, requereixen un major consum d’energia, aigua i recursos naturals per fabricar els envasos i embalatge que actualment es produeixen amb plàstics.

Fins ara, aquestes alternatives han mostrat una empremta ambiental més gran, en gran part perquè, sovint, no s’apliquen programes d’eficiència ni es treballa a una escala adequada.

4- Pèrdua de llocs de treball
Les indústries de transformació del plàstic són una font essencial d’ocupació en moltes economies emergents. La retirada immediata del plàstic posaria en perill milers o fins i tot milions de llocs de treball, sense una alternativa viable a curt termini.

5- Col·lapse dels sistemes sanitaris
No és cap secret que el sistema sanitari mundial depèn del plàstic per salvar milions de vides cada any. Productes mèdics com xeringues, bosses de sèrum, tubs, guants o dispositius d’un sol ús estan fets de plàstic. En països amb sistemes sanitaris vulnerables, la manca d’aquests materials seria catastròfica.

6- Risc per a la seguretat alimentària
L’accés als aliments, que depèn de l’embalatge plàstic per garantir-ne la conservació i distribució, es veuria greument compromès. La desaparició dels envasos de plàstic provocaria escassetat, malbaratament d’aliments i un augment dels preus.

---

Les persones més vulnerables, les més afectades

Des d’una perspectiva d’eficiència, una eliminació sobtada del plàstic tindria conseqüències nefastes per a l’economia global. Però l’impacte en la salut pública i en l’accés a una alimentació segura seria especialment devastador per a les nacions més pobres.

Els envasos hermètics de plàstic ajuden a conservar productes essencials com la farina o l’arròs durant més temps, mantenint-los frescos, accessibles i fàcils d’emmagatzemar. Gràcies a la seva lleugeresa i resistència, permeten transportar aliments a llargues distàncies i arribar a comunitats remotes.

A més, els equips mèdics de plàstic són crucials per protegir els més vulnerables de malalties i morts.

Què es pot fer?

Segons l’OCDE, la producció de plàstics es va duplicar entre el 2000 i el 2021, passant de 234 milions de tones a gairebé 460 milions. Durant aquest període, les taxes de reciclatge només han arribat al 9% a escala global.

Millorar la infraestructura per a la recollida de residus continua sent una assignatura pendent, mentre que el desenvolupament tecnològic per al reciclatge no sempre rep el suport necessari.

La dependència dels materials fòssils continua sent un problema per a la indústria del plàstic, però les alternatives basades en materials biobasats i biodegradables requereixen un compromís ferm per part de les autoritats federals de cada país.

En definitiva, eliminar el plàstic sense una estratègia veritablement sostenible suposaria un cost social que afectaria especialment els sectors més vulnerables a escala mundial.