Les xarxes de pesca abandonades, perdudes o descartades constitueixen un dels residus plàstics més complexos presents al medi marí. Conegudes com a xarxes fantasma, continuen atrapant fauna després de deixar de complir la seva funció i poden romandre durant dècades al mar. Aquestes arts de pesca estan fabricades principalment amb materials sintètics molt resistents, com el niló, el polietilè i el polipropilè. Aquesta durabilitat, imprescindible durant la seva vida útil, es converteix en un problema quan les xarxes queden abandonades. A més del risc per a la fauna i els hàbitats marins, la seva degradació progressiva pot generar fragments cada vegada més petits.
Com es recuperen les xarxes de pesca fora d’ús
La recuperació d’aquestes xarxes presenta importants dificultats tècniques i logístiques. Moltes queden enfonsades pel pes dels seus sistemes de llast o enganxades a roques i altres estructures submarines. Jordi Forés, gerent de Reciclatge Forés, explica que la seva empresa recull xarxes fora d’ús procedents de ports i empreses del sector pesquer mitjançant camions equipats amb grua. En canvi, quan les xarxes es troben al fons marí, la intervenció és molt més complexa. Pot requerir embarcacions amb grues i cabrestants específics, com també la participació de submarinistes especialitzats. Paral·lelament, la col·laboració dels pescadors i dels ports ha anat guanyant pes. A Catalunya ja existeixen contenidors destinats específicament a la recollida de xarxes fora d’ús, tot i que la barreja amb altres residus continua dificultant-ne la gestió.
Com es transformen les xarxes en plàstic reciclat
Un cop recuperades, el repte passa a ser convertir aquestes xarxes en una matèria primera secundària aprofitable. Encara que els polímers que les formen són potencialment reciclables, una mateixa xarxa pot incorporar poliamides, polietilè, polipropilè i altres components. A aquesta complexitat cal afegir-hi els residus orgànics adherits i el deteriorament acumulat durant l’ús. Per tant, la separació, la neteja i la preparació del material tenen un pes determinant en la viabilitat del reciclatge. Forés assenyala que les xarxes podrien reciclar-se totalment des d’un punt de vista tècnic, però que els costos de separació i la valorització del material resultant continuen sent els principals obstacles.
De les xarxes recuperades a la gransa de plàstic
Un cop recuperades, les xarxes es classifiquen segons la seva composició per facilitar la separació dels diferents materials. Posteriorment, s’embalen, es tallen i es renten abans de passar pel procés d’extrusió. El resultat és gransa de plàstic reciclat que pot tornar a utilitzar-se com a matèria primera per fabricar nous productes. Aquesta via de valorització permet donar una nova utilitat als materials recuperats en aplicacions com el mobiliari urbà, els components industrials, els envasos, la construcció o determinats productes tèxtils. D’aquesta manera, un residu especialment persistent pot reincorporar-se als processos productius i mantenir el valor dels materials durant més temps.
Els principals reptes per avançar en la circularitat
Tanmateix, la gestió de les xarxes fantasma mostra també que el reciclatge no pot actuar de manera aïllada. La prevenció, el disseny dels productes, la recollida selectiva i una millor separació dels materials són factors necessaris per facilitar-ne la circularitat. La normativa europea ja avança en aquesta direcció mitjançant instruments com la responsabilitat ampliada del productor i noves exigències relacionades amb els residus del sector pesquer. Aquest cas posa de manifest tant les possibilitats tècniques de recuperar polímers d’alt valor com les dificultats econòmiques associades a materials complexos, contaminats o de difícil separació. La millora dels sistemes de recollida i tractament serà, per tant, clau per transformar més residus marins en recursos útils per a nous processos industrials.
FONT: Gremi de recuperació de Catalunya (2026)
ALTRES NOTÍCIES D’INTERÈS