La Universitat de Washington ha realitzat un notable progrés en el camp de la sostenibilitat amb el desenvolupament d’un nou bioplàstic que destaca per la seva degradabilitat. Aquesta innovació és capaç de descompondre’s al mateix ritme que ho faria una pela de plàtan, oferint una alternativa prometedora als plàstics tradicionals que sovint contribueixen a la contaminació ambiental i a la problemàtica dels residus.

El bioplàstic és creat mitjançant l’ús de calor i pressió, a partir de cèl·lules de cianobacteris de color blau-verd en pols, més conegudes com a espirulina. Aquesta elecció de matèria primera no és casual, ja que l’espirulina té la capacitat de capturar diòxid de carboni a mesura que creix, convertint-se en una biomassa neutral en carboni. Això significa que els plàstics obtinguts a partir d’aquest material són una alternativa més sostenible i amigable amb el medi ambient.

Els investigadors de la Universitat de Washington han destacat que aquest nou bioplàstic té propietats mecàniques comparables als plàstics tradicionals derivats del petroli i que s’utilitzen freqüentment en productes d’un sol ús. Això és un punt fonamental perquè els bioplàstics esdevinguin una opció viable en el mercat actual, proporcionant un nivell de funcionalitat i rendiment similar als plàstics convencionals, però amb un menor impacte mediambiental.

Un dels avantatges més destacats d’aquest bioplàstic és la seva resistència al foc. Quan es veu exposat a flames, el material s’autoextingeix de manera immediata, cosa que el diferencia dels plàstics tradicionals que tendeixen a cremar-se o fondre’s, emetent gasos tòxics. Això fa que els plàstics basats en espirulina siguin adequats per a aplicacions on la seguretat i la resistència al foc són factors crítics, com en el disseny de materials per a sectors industrials, aeroespacials o automoció.

No obstant això, cal destacar que aquest nou bioplàstic encara es troba en fase de desenvolupament a la Universitat de Washington i no està llest per a l’ús industrial. Malgrat això, els avenços realitzats fins ara són prometedors i aporten un gran potencial per abordar el problema de la contaminació plàstica i promoure un futur més sostenible per al medi ambient. Amb més recerca i perfeccionament, aquest bioplàstic podria arribar a ser una alternativa eficaç als plàstics convencionals, contribuint a la reducció de residus i al manteniment d’un entorn més saludable per a les generacions futures.