AIMPLAS, Institut Tecnològic del Plàstic, va clausurar la segona edició del seu Seminari Internacional de Reciclatge de Plàstics PLASREC, en la qual van participar un total de 160 professionals del sector del reciclatge de plàstics. Durant dues jornades, experts en la matèria van debatre sobre els reptes i les oportunitats que es presenten a aquesta indústria de la mà d’organitzacions sectorials, representants europeus i de les mateixes empreses, que van analitzar el context actual del sector i també van presentar les seves innovacions per aconseguir la circularitat dels materials i productes plàstics.
En el primer bloc, Laure Baillargeon, de la Circular Plastics Alliance, una iniciativa de la Comissió Europea, va explicar que actualment es produeixen cinc milions de tones de plàstics reciclats, la meitat de l’objectiu marcat per a 2025, i per això cal continuar treballant en un canvi sistèmic dins de la cadena de valor. A continuació, Carlos Prieto, de Plastic Energy, va incidir en la complementarietat del reciclatge mecànic i el reciclatge químic i va centrar la seva ponència en la contribució de la piròlisi per a residus com els de PE, PP i PS. Óscar Hernández, d’Anarpla, va destacar l’augment de la capacitat de reciclatge mecànic a Europa i la problemàtica de manca de demanda en l’any 2023, la caiguda de preus i la necessitat de continuar treballant en una demanda sostenible, en noves aplicacions, en l’ecodisseny dels productes i en les seves certificacions. Finalment, Irene Mora, de Plastics Europe, va presentar la ruta de la indústria dels materials plàstics cap a l’economia circular i la descarbonització, i va incidir en la importància dels materials reciclats, dels procedents de fonts renovables com la biomassa o els procedents de la captura de CO₂ per aconseguir una economia circular real del sector i una indústria de zero emissions.
En el segon bloc, Laura Fuster, de Doeet MES, va mostrar els punts clau per assegurar la traçabilitat en tota la cadena de valor del reciclatge a través del sistema MES i com millorarà la traçabilitat per facilitar l’obtenció de certificacions. Guillem Pérez, d’Aritex, va explicar com l'”Internet de les coses” pot millorar la implementació i la mesura de l’eficiència a les plantes de tractament, mentre que Fernando Molinuevo, de Mesbook, va destacar la necessitat de contemplar la digitalització de les empreses d’una manera global, des de la tipologia d’equipament instaurada fins que és el que es vol mesurar o quines dades s’espera obtenir per assegurar una bona digitalització. Finalment, Marien de Lint, de Filigrade, va presentar noves metodologies com les marques d’aigua, que faciliten la identificació en residus complexos o més complicats de realitzar a través de les tecnologies actuals, ja que aporten informació sobre la tipologia de polímer, l’origen del residu o la seva composició.
En el tercer bloc, Adrián Morales, d’AIMPLAS, va parlar de les tendències i les noves tecnologies de reciclatge mecànic per al tractament de nous fluxos de residus i va insistir en la importància del desenvolupament i la millora de les tecnologies actuals per fomentar el reciclatge. A continuació, Andreas Habrich, de Kubota, va presentar un innovador sistema per facilitar la dosificació de polímers en equips de transformació ja existents, mentre que Carlos Gómez, de Break Machinery, va mostrar uns nous sistemes de filtratge capaços de mantenir una pressió constant al fus i d’autonetejar-se, així com un sistema àgil de canvi de filtres capaç de reduir els temps de forma considerable respecte als sistemes actuals. Finalment, Isabel Arroyo, de Dow, va mostrar els avanços en la circularitat de film plàstics i els seus desenvolupaments en compatibilitzats per a materials PE/EVOH amb el compromís que en 2024 tots els seus productes siguin dissenyats per ser reciclats. La jornada va concloure amb tallers dels projectes Sol-REC2 i Red Osiris en què es van presentar els seus respectius avanços.
La segona jornada de PLASREC va començar amb una ponència de Mireia Fernández, d’AIMPLAS, que va abordar les oportunitats del reciclatge químic en fluxos complexos com elastòmers, termoestables, tèxtils o multicapes i les innovacions en matèria d’eficiència energètica com els processos (solvòlisi i piròlisi) induïts per microones, processos sense solvents (la mecanoquímica que permetrà apropar el reciclatge químic als recicladors mecànics), la despolimerització Arnes parcial o el reciclatge enzimàtic. Per la seva part, Sixto Arnaiz, de GAIKER, va presentar el projecte PLASTIC2 MONOMER centrat en alternatives en el reciclatge químic de residus complexos de PET. A continuació, Daniel Campo, de BASF, va exposar les seves investigacions en diferents tecnologies de reciclatge químic per fer possible la valorització de matalassos de poliuretà fora d’ús en forma de poliols, així com processos de dissolució per eliminar additius o color dels residus que tenen aplicació en sectors com el tèxtil o processos de gasificació de residus barrejats per obtenir metanol i processos de piròlisi com el chemcycling. Campo també va destacar la rellevància del balanç de masses en la seva presentació. Jorge Ávila, d’Intecsa, va anunciar la futura posada en marxa de tres plantes de tecnologia GEN de solvòlisi amb microones a Espanya per al tractament del PET i d’altres polièsters, mentre que Virginie Bussières, de Pyrowave, va parlar dels processos d’eliminació de contaminants i substàncies heretades com tintes, additius o càrregues a través de processos d’electrificació amb reciclatge químic i reciclatge físic per poder-los introduir al mercat com a materials reciclats aptes per a diferents aplicacions.
En el següent bloc, José Antonio Alarcón, de Petcore, va posar sobre la taula el reciclatge del PET i va identificar les barreres per a la seva circularitat, entre les quals figura la recollida i les sortides del material reciclat. Alarcón va insistir en la complementarietat dels processos de reciclatge mecànic i químic i va assenyalar problemàtiques com la barrera funcional en el reciclatge de productes per a contacte alimentari o la presència de NIAS. Des d’Ateval, Salomé Beneyto i Laura Santos van abordar la problemàtica relacionada amb els residus del sector tèxtil com són les multifibres, les matèries primeres, el problema de l’ús de químics i la generació d’aigües residuals, la barreja de materials, els acabats després de la confecció i la mateixa importància de l’ús. A més, es va recordar que mitjançant anàlisis de cicle de vida s’identifiquen la fabricació i l’ús com les etapes de major impacte. Van destacar el potencial espanyol en reciclatge mecànic i la necessitat de seguir treballant en separació, traçabilitat i altres processos de reciclatge. Per la seva part, Pilar Martín-Luengo i Julio Marinas, de Consorci del Cautxú, van parlar de la necessitat de seguir treballant davant del tsunami legislatiu i de treballar per buscar solucions als residus de cautxú minoritaris enfront dels de pneumàtic. Finalment, Alejandro Navazas, d’Euric, va parlar dels reptes per al sector dels pneumàtics, com la legislació aplicable i la prohibició en vuit anys de l’aplicació de cautxú triturat en camps de futbol i esportius que està provocant una possible exportació d’aquests residus fora de la UE.
El seminari va concloure amb un bloc en què empreses com Leistritz, Carburos Metálicos, UBE, Sabic o la Universitat de Leipzig van presentar les tècniques més avançades per a la millora dels processos de reciclatge.
PLASREC ha comptat amb el suport com a patrocinadors de Gravipes, Kubota Brabender, Raorsa, Leistritz, Break Machinery, Anarpla, Fontijne Presses, el projecte ReMade@ARI, FIMIC, Eversia, Carburos Metálicos i Promak, així com amb la col·laboració d’entitats com ANAIP i Consorci del Caucho i de mitjans de comunicació especialitzats.