La Cecot alerta de la pèrdua de dinamisme industrial i demana accelerar la implementació efectiva de polítiques industrials.
- L’impacte de la Covid i posteriorment el conflicte a Ucraïna mantenen un Clima Industrial negatiu entre les empreses del sector per 2023 que apunten la manca de demanda com a principal factor limitador de la producció (44,9%). La preocupació per la manca de finançament entre les empreses puja del 4,5% al 7,5% per aquest any 2023.
- Catalunya continua liderant el PIB industrial espanyol amb el 22,4% però el Baròmetre projecta un augment del dinamisme en l’activitat industrial en altres comunitats com Madrid, València, Andalusia o País Basc.
- Xavier Panés: “ens preocupa i ens ocupa la pèrdua de dinamisme de l’activitat industrial en general i a Catalunya en particular. Per això, mitjançant les dades d’aquest Baròmetre, des de Cecot exigirem a les administracions que reaccionin amb celeritat i se n’ocupin de manera eficient a l’hora d’implementar polítiques industrials i d’autonomia estratègica sense perdre de vista que el 99,4% d’empreses industrials son pimes”.
La Cecot ha posat en marxa un Baròmetre Industrial de la mà de l’assessor en Gestió Econòmica, Costos, Marges i Rendibilitat de la Cecot, Sebastià García, com una nova eina de seguiment dels principals indicadors que mesuren l’activitat industrial. Amb aquest Baròmetre l’entitat pretén prendre el pols a l’activitat industrial i aportar mesures i propostes que acompanyin les indústries catalanes en processos de creixement i consolidació, tenint en compte el ODS.
El president de la Cecot, Xavier Panés, malgrat celebrar que el sector industrial torni a aparèixer a les agendes polítiques dels governs com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia, el conflicte d’Ucraïna i el canvi climàtic, ha recordat que “la Cecot té els seus orígens en la manufactura i parteix d’una llarga trajectòria industrial. Aquí hem defensat sempre que el teixit industrial aporta innovació i recerca com a base de la productivitat econòmica, unes balances comercials més equilibrades, llocs de treball de més qualificació i millor remunerats que, en definitiva, contribueixen a un major benestar i cohesió social al país”. De fet, les economies industrials son les que han mostrat una major fortalesa per afrontar les crisis. “I la indústria catalana ha demostrat sobradament una capacitat de resiliència enorme davant les dues crisis que encara les està impactant. Però és important posar sobre la taula que aquesta capacitat de resiliència comença donar símptomes d’esgotament i cal actuar”.
Panés s’ha referit a l’eix estratègic que ha marcat la UE, i tots els països que en formen part com és el cas d’Espanya, per la reindustrialització i per l’autonomia estratègica així com al Pacte Nacional per a la Indústria a Catalunya, “si els Governs tenen clara una estratègia de reindustrialització i d’autonomia industrial per als propers anys, des de la Cecot ho aplaudim i ens signifiquem públicament per participar de manera proactiva en els processos de presa de decisions, com agent econòmic que som en l’àmbit industrial i per aportar la veu de les pimes que actualment son el gruix del sector manufacturer”, ha expressat Panés qui ha afegit que “ara bé, per plantejar una reindustrialització o una autonomia industrial, cal que els Governs espanyol i català tinguin en compte, i això ja forma part de la nostra agenda patronal de base, el que la indústria actual necessita per guanyar en competitivitat: simplificació administrativa, un sistema tributari o fiscal previsible i que aporti seguretat jurídica, abordar la regulació del mercat laboral de manera integral, mitjançant un Codi del Treball per adaptar les relacions laborals al S.XXI i, finalment, actuar sobre dos factors clau com son els preus de l’energia sobre les empreses i els frens que s’estan trobant a l’hora de plantejar la transició energètica. Son factors de competitivitat en vena i que estan posant en perill la seva viabilitat”.
L’apunt Cecot en base al Baròmetre Industrial | 1r T2023
L’evolució econòmica de la indústria durant el 2021 i el 2022 ha estat molt més dèbil que el conjunt de l’economia espanyola, patint una major caiguda durant la pandèmia i amb una recuperació inferior a la resta de l’economia. En general l’atracció de demanda de la indústria espanyola va baixar en el segon semestre del 2022 i la indústria manufacturera, en especial la de béns intermedis, mostra una tendència negativa.
Malgrat que els indicadors del present Baròmetre Industrial projecten un dinamisme de l’activitat industrial força inferior i encara allunyat dels nivells pre pandèmia, la Cecot posa en valor la capacitat de resiliència de les empreses industrials catalanes per fer front a dues crisis seguides, la primera derivada de l’impacte de la Covid19 i, la segona, pel conflicte bèl·lic a Ucraïna. De fet, la indústria catalana manté el seu lideratge a nivell d’aportació al PIB industrial espanyol amb el 22,4%, i Catalunya continua liderant les exportacions a l’estat amb xifres rècord.
Tanmateix, i prenent com a referència l’indicador de producció industrial del 2021, la Cecot posa de relleu l’acceleració d’activitat industrial en comunitats com Madrid, València, Andalusia i País Basc, comparativament superior a la de Catalunya. I destaca, també, que Catalunya ha contingut les pujades de preus de venda industrials, absorbint part de l’increment tot reduint els marges empresarials a diferència d’altres comunitats com País Basc o Andalusia.
En aquest àmbit, el nivell i la velocitat d’implementació del Pla Nacional per la Indústria 2022-2025, impulsat per la Generalitat de Catalunya i els agents econòmics, serà de vital importància per guanyar competitivitat industrial i garantir la viabilitat d’una part d’aquestes empreses que son pimes.
Tal i com es desprèn d’aquest Baròmetre Industrial, una de les fragilitats del teixit industrial català és la seva dimensió. El 99,4% d’empreses industrials son pimes; d’aquestes, el 60,5% tenen assalariats (d’1 a 249 assalariats) i el 38,8% son empreses industrials sense assalariats. Només el 0,6% d’empreses industrials tenen 250 o més treballadors.
Un sector industrial composat majoritàriament per empreses petites comporta una major fragilitat del teixit productiu davant les situacions econòmiques negatives. La Cecot considera estratègic desenvolupar plans d’acció publicoprivats dirigits a recolzar les actuals indústries a guanyar dimensió i pugin implementar les millores en els eixos que proposa el PNI com son la sostenibilitat, la digitalització, l’ocupació de qualitat i l’ocupació de sòl industrial.
En el marc de les polítiques de promoció econòmica, la tendència majoritària de les línies d’actuació han posat el focus en la generació de noves iniciatives i la creació empresarial. La Cecot, tot i considerar la creació empresarial com un eix necessari per al desenvolupament economicosocial, defensa la necessitat d’intensificar les actuacions dirigides a consolidar l’actual teixit industrial, i així ho ha fet els darrers deu anys amb el programa Reempresa. La taxa de substitució de les noves iniciatives en el sector industrial no son suficients per suplir la pèrdua de teixit empresarial actual i situacions com les derivades de conjuntures negatives, o com la jubilació dels empresaris que s’acosten al final de la seva vida professional, son factors a minimitzar per garantir la continuïtat empresarial.
Per això, la Cecot recolza qualsevol mesura que cerqui assegurar la continuïtat d’empreses i negocis que són viables però que es troben en dificultats financeres, com ara la nova Llei Concursal; sempre posant el focus en la continuïtat de l’empresa o de la unitat productiva com a generadora de riquesa i eix vertebrador de la nostra societat. En aquesta línia, l’any 2021 la Cecot va crear el servei de HelpEmpresa, orientat a ajudar a les empreses que es trobaven en situacions complicades, sobre tot per l’impacte de la Covid19 però no exclusivament.
Un altre indicador important que destaca el Baròmetre Industrial és el que fa referència al Clima Industrial. A gener de 2023 es manté en signe negatiu, principalment per l’empitjorament de les expectatives de producció. Els dos factors que concentren aquesta limitació de la producció, a criteri de les empreses, son la poca demanda (44,9%) i la manca de subministrament de materials (17,4%). La manca de ma d’obra (4,9%) s’ha reduït com a factor limitador per la producció respecte l’any 2022 i en canvi la Cecot alerta com la manca de finançament guanya posicions entre els principals factors limitadors que expliciten les empreses per aquest any 2023. Passa del 4,5% al 7,5%.
La Cecot considera important posar el focus en aquest indicador ja que té relació directa amb les estratègies i plans d’actuació que les empreses han de dur a terme en relació a projectes de transformació digital o transició energètica. El finançament serà un factor clau per garantir les transformacions necessàries a l’activitat empresarial i en especial a les pimes durant el 2023. Cal tenir en compte que una part important d’empreses es troben en una situació on conflueixen l’haver de retornar els préstecs ICO per la Covid19, els increments de costos de l’energia i una situació d’inflació que està comportant increment dels tipus d’interès, molt probablement no millorarà fins a la segona meitat de l’any.
Més enllà de plantejar millores en la política fiscal, en una millor distribució dels Fons Next Generation o en plantejar ajuts directes que depenen de les administracions, la Cecot ja va fer una passa endavant a principis d’aquest any i ha posat en marxa una Oficina de Finançament, Ajuts i Subvencions amb l’objectiu d’orientar i acompanyar les empreses tant en els processos de captació de nous fons, com en l’optimització dels instruments o línies de finançament que les empreses ja disposin actualment per imprimir celeritat a les transformacions que necessiten.
Com apunt final, malgrat l’increment d’inversió estrangera experimentat els darrers mesos a Catalunya, la Cecot considera fonamental incrementar també la participació d’inversors nacionals en el teixit industrial català. Els reptes mediambientals i els generats pel canvi climàtic son una oportunitat per al desenvolupament del teixit industrial a Catalunya i per liderar el canvi de model econòmic basat en el creixement sostenible.