Segons un informe de Bain & Company, es requerirà una inversió global acumulada superior a 400 mil milions d’euros perquè el reciclatge químic aconsegueixi la paritat de costos amb els petits productors de plàstics verges a Europa.

El reciclatge químic a Europa necessita més de 400 mil milions d’euros per poder competir amb la producció de plàstics verges, malgrat que les normatives governamentals i els ambiciosos objectius empresarials exigeixen incrementar el contingut reciclat en els materials a tot el continent.

Quina és la situació actual del reciclatge químic a Europa?
Un informe recent de Bain & Company revela que reciclar poliolefines mitjançant piròlisi a Europa costa més del doble que produir plàstics verges. Aquesta diferència de costos és encara més marcada en altres regions del món.

Tot i ser clau per augmentar les taxes globals de reciclatge, l’expansió del reciclatge químic s’enfronta a importants barreres econòmiques i de mercat, com la baixa demanda i la incertesa sobre qui ha de finançar-ne el desenvolupament.

Segons Bain & Company, caldrà una inversió global acumulada superior a 400 mil milions d’euros perquè el reciclatge químic aconsegueixi la paritat de costos amb els petits productors de plàstics verges a Europa. D’aquest import, 270 mil milions d’euros corresponen a una “prima de cost” que haurà de ser assumida per clients, proveïdors o mitjançant subvencions públiques.

Una transformació que trigarà dècades
L’informe estima que seran necessaris entre 20 i 30 anys per assolir un escenari viable on els plàstics reciclats químicament cobreixin entre el 20% i el 30% de la demanda europea, en comparació amb l’actual 10% del 2021.

Malgrat aquest context complex, els analistes recomanen que els productors de plàstic actuïn com a pioners, establint contractes de subministrament a llarg termini i implementant esquemes dinàmics de preus que facilitin oportunitats comercials i generin avantatges competitius futurs.

Aquestes estratègies, tot i ser poc visibles des de l’exterior, són fonamentals per assentar les bases del reciclatge químic com una opció competitiva a llarg termini.

La regulació, motor imprescindible per a la inversió
Els autors de l’estudi subratllen que el mercat per si sol no generarà les economies d’escala necessàries. És indispensable implementar mecanismes reguladors que estimulin la demanda i redueixin la diferència de costos.

Segons Peter Meijer, coautor de l’informe, “un enfocament sistèmic amb suport regulador és essencial per assolir una transformació real”. Només quan la producció arribi a una massa crítica, el reciclatge químic podrà prescindir de les subvencions i consolidar-se com una solució rendible en el mercat.

Tanmateix, aquest punt d’inflexió pot estar encara a dècades de distància, fet que requereix accions reguladores immediates per accelerar el procés.

El nou Reglament d’Envasos (PPWR), suficient?
Tot i que el Reglament d’Envasos i Residus d’Envasos (PPWR) de la Unió Europea estableix que tots els envasos han de ser reciclables abans del 2030 i introdueix un contingut mínim obligatori de material reciclat (fins al 35%, segons el tipus d’envàs), els experts alerten que aquestes mesures no són suficients per impulsar el reciclatge químic.

L’informe detecta mancances en el PPWR pel que fa als mecanismes d’oferta i finançament de tecnologies emergents. Per això, Bain & Company proposa establir mandats obligatoris de barreja en l’àmbit nacional o regional, similars als del sector dels biocombustibles, per garantir un increment anual del 2% en la quota de mercat de plàstics reciclats químicament.

Aquest enfocament, conclouen els analistes, facilitarà una transició més sostenible, amb inversions assumibles, bona rendibilitat i un impacte mínim en els marges empresarials.