La revisió conclou que els materials biodegradables no es descarten amb més freqüència que els no biodegradables, com el plàstic convencional o el metall. En realitat, és la mida de l’objecte el factor clau: els articles petits tenen més probabilitats d’acabar com a brossa, sigui quina en sigui la composició.

Els plàstics biodegradables s’han posicionat com una alternativa eficient als plàstics d’origen fòssil. Tot i això, han generat certa controvèrsia, especialment per la falsa creença que contribueixen a l’augment dels residus. Un informe publicat per BB-REG-NET desmenteix aquesta idea i conclou que no hi ha cap relació entre l’ús de bioplàstics i l’increment de deixalles.

Per què és rellevant aquest informe?

La percepció que els bioplàstics afavoreixen l’abocament de residus ha impedit l’adopció de polítiques essencials per al desenvolupament de la bioeconomia al Regne Unit. No obstant això, la nova recerca demostra que aquesta creença no es fonamenta en evidències científiques sòlides.

L’estudi, titulat «Els plàstics biodegradables fomenten l’abocament de deixalles? Una revisió crítica: Desxifrant la paradoxa», analitza literatura prèvia i dades observacionals per avaluar la relació entre biodegradabilitat i comportament de rebuig.

Els resultats apunten que l’abocament de brossa està condicionat principalment per factors com:

• La comoditat
• La ubicació dels punts de recollida
• Les normes socials i culturals

En cap cas, però, s’hi identifica una correlació amb les propietats biodegradables dels materials.

Què revela l’anàlisi?

La revisió conclou que els materials biodegradables no es llencen amb més freqüència que els no biodegradables, com el plàstic convencional o els metalls. De fet, el factor més determinant és la mida de l’objecte: els articles petits tenen més probabilitats d’acabar com a deixalles, independentment del material del qual estan fets.

“La preocupació que els materials biodegradables fomentin el rebuig irresponsable es basa en suposicions extretes d’enquestes i grups de discussió, no pas en dades observacionals. Els nostres resultats mostren que el tipus de material té un impacte mínim en la generació de deixalles”, explica Polly-Ann Hanson, consultora a Alder BioInsights i autora principal de l’informe.

Un fre per a la bioeconomia

L’informe alerta que aquesta percepció errònia està obstaculitzant l’aprovació de polítiques i normatives que podrien impulsar la bioeconomia britànica, amb un potencial econòmic estimat de 204.000 milions de lliures anuals i un paper estratègic en l’assoliment dels objectius de neutralitat climàtica.

També remarca que les inquietuds expressades pel govern britànic en la consulta pública del 2021 sobre els plàstics biodegradables es basaven en proves anecdòtiques i interpretacions errònies d’estudis previs.

La biodegradabilitat influeix realment en el comportament de rebuig?

Recerques recents, com la de Zero Waste Scotland, confirmen que la percepció que un producte es descompon fàcilment té poca incidència en el comportament de les persones. En canvi, la disponibilitat de contenidors, la pressió social i el context ambiental són factors molt més decisius.