El PET és un dels materials més utilitzats i reciclats del món. La seva resistència a l’impacte i a les temperatures, així com la seva barrera contra la humitat, són els factors pels quals s’ha convertit en el preferit per a l’embalatge de productes.

El PET és un material d’embalatge altament eficient i reciclable, la qual cosa el converteix en un dels més sostenibles per a l’envasatge a tot el món. El seu ús s’estén en diferents indústries per la seva versatilitat que el caracteritza.

L’origen d’aquest material es remunta a 1940 als laboratoris de la Calico Printers Association al Regne Unit, on es va produir per primera vegada el PET, durant un estudi de l’àcid ftàlic. I, un any després, l’associació va rebre la patent.

En els anys 50, el PET va començar a ser manipulat com una pel·lícula flexible. Després, a la dècada de 1970, va començar a ser utilitzat en moltes de les aplicacions que veiem actualment, com en ampolles de plàstic, entre altres formes d’envasat.

Què és el PET?

El tereftalat de polietilè, conegut com a PET, és un tipus de plàstic que pertany a la família dels polièsters. S’utilitza àmpliament en diverses aplicacions gràcies a les seves propietats físiques i químiques favorables, com la resistència mecànica, resistència tèrmica i química, així com l’estabilitat dimensional.

El PET és un polímer lineal semicristal·lí, la seva fórmula química és C10H8O4 i es representa com (C10H8O4)n, on “n” indica que és un polímer format per la repetició d’unitats estructurals.

Aquest material, caracteritzat per ser transparent, resistents i lleuger, s’utilitza habitualment en ampolles i envasos. A més, és un dels tipus de plàstics més utilitzats i reciclats.

Com es produeix el PET?

El PET es produeix a través d’un procés químic anomenat policondensació, que comença amb la combinació de dos components clau: l’àcid tereftàlic i l’etilenglicol. Aquests components es sotmeten a una reacció d’esterificació.

En aquesta etapa, l’àcid tereftàlic es combina amb l’etilenglicol en presència d’un catalitzador, com ara l’antimoni. Aquesta reacció dóna com a resultat la formació d’un compost anomenat monoetilè tereftalat (MEP).

Després, el MEP obtingut és sotmès a un procés de policondensació. Durant aquest procés, el MEP s’escalfa a altes temperatures, generalment en presència d’un catalitzador, la qual cosa provoca l’alliberament de subproductes com aigua o metanol. La policondensació permet la formació de cadenes llargues de polímers de PET.

Després de la policondensació, el PET resultant es refreda i es solidifica. A continuació, es talla en grànuls o pellets, que estan llestos per a ser utilitzats en la fabricació de diferents productes, com ara ampolles, fibres tèxtils i components industrials.

Els residus generats durant el procés de producció del PET es recullen i es reciclen per a la seva reutilització en la fabricació de nous productes d’aquest material o en la producció d’altres plàstics reciclats.

7 Característiques del PET

Amb una petjada de carboni més baixa que les alternatives, el PET és un material que té unes característiques que el converteixen en un dels plàstics més utilitzats. Entre les propietats més comunes es troben:

• Transparència: això el converteix en un material popular per a envasos d’aliments i begudes, com ara ampolles d’aigua. Aquesta característica permet als consumidors veure el contingut de l’envàs.
• Resistència mecànica: és a dir, pot suportar la manipulació i el transport sense de deformar-se o trencar-se fàcilment. Aquesta propietat el fa adequat per a aplicacions en què es requereix resistència a impactes o cops.
• Resistència tèrmica: aquest material pot suportar temperatures moderades sense patir deformacions significatives. Aquesta propietat és important en aplicacions en què el PET entra en contacte amb aliments calents o s’exposa a altes temperatures durant el seu processament.
• Resistència química: per aquesta raó, el PET és adequat per a l’ús en productes de neteja i altres productes químics. Aquesta propietat evita que el PET es degradi o es denegui quan entra en contacte amb certes substàncies.
• Estabilitat dimensional: el PET manté la seva forma i mida en diverses condicions ambientals. Això és important en aplicacions en què es requereix una alta precisió dimensional, com ara components industrials o peces de maquinària.
• Barrera a la humitat: aquesta característica ajuda a protegir els productes envasats de l’entrada d’humitat. Això és especialment important en aplicacions on s’emmagatzemen productes sensibles a la humitat.
• Reciclabilitat: els productes de PET poden ser recollits, processats i reciclats per a la seva reutilització en la fabricació de nous productes, la qual cosa ajuda a reduir l’acumulació de residus plàstics.

És important esmentar que aquestes propietats són essencials a l’hora de seleccionar el PET, especialment factors com ara l’estabilitat dimensional, resistència a l’impacte i als productes químics.

Aplicacions més comunes del PET

Aquest polímer es destaca per la seva versatilitat, cosa que li permet tenir aplicacions en una àmplia gamma d’indústries i productes, com ara:

• Envasos d’aliments i begudes: el PET s’utilitza àmpliament en ampolles d’aigua, refrescos, sucs, olis comestibles i productes lactis. La seva transparència, resistència i barrera a la humitat el fan ideal per a aquest tipus d’envasos.
• Envasos de productes de cura personal i productes de neteja: el PET també es pot trobar en productes com xampú, acondicionador, articles de cura de la pell i cosmètics. Així mateix, s’usa en envasos de productes de neteja domèstica, gràcies a la seva resistència química i estabilitat dimensional.
• Fibres tèxtils: s’utilitza especialment en la producció de roba, com ara samarretes, polièsters, jaquetes, roba esportiva i roba de llit. Les fibres de PET ofereixen durabilitat, resistència a les arrugues i facilitat de cura.
• Envasos farmacèutics: aquest material s’utilitza en medicaments líquids, pastilles i càpsules. La seva resistència química i barrera a la humitat ajuden a protegir els productes farmacèutics i a mantenir-ne la qualitat.
• Components industrials i elèctrics: entre ells, peces de maquinària, revestiments, aïllants i components electrònics. La seva resistència mecànica, estabilitat dimensional i propietats elèctriques el fan adequat per a aquestes aplicacions.
• Embalatges i pel·lícules: aquest material s’utilitza en la fabricació de pel·lícules i làmines utilitzades en embalatges, etiquetes i cintes adhesives. La seva transparència, resistència i facilitat d’impressió el fan popular en la indústria de l’embalatge.
• Aplicacions mèdiques: s’utilitza en articles com ara equips de diagnòstic per imatges, com ara ressonància magnètica i tomografia per emissió de positrons (PET). La seva resistència i capacitat per resistir entorns estèrils són avantatges importants en aquest camp.

Què és el PETG?

El PETG és una variant del tereftalat de polietilè (PET) que es diferencia per l’addició d’un agent de glicol a la resina. El terme “G” en PETG fa referència al glicol modificat. Aquesta modificació millora certes propietats del PET, el que el fa més adequat per a aplicacions específiques.

El PETG conserva moltes de les propietats del PET, com ara la transparència, la resistència mecànica, la resistència química i la facilitat de processament. No obstant això, l’agent de glicol afegit aporta algunes característiques addicionals al PETG, com ara una major resistència a l’impacte i una major flexibilitat en comparació amb el PET estàndard.

A més, és un material termoplàstic amorf que s’utilitza en diverses aplicacions, especialment on es requereix una combinació de resistència i transparència. Alguns exemples comuns d’ús del PETG inclouen envasos d’aliments i begudes, envasos farmacèutics, displays publicitaris, components electrònics, joguines i articles de decoració.

Com es processa el PET?

El processament del PET implica diverses etapes que permeten convertir la resina en diferents formes i productes. Aquests són alguns dels processos més comuns, segons el tipus d’aplicació:

• Extrusió: és comunament utilitzada per convertir el PET en diferents formes, com ara pel·lícules, làmines o fibres. En aquest procés, la resina de PET es fon i es força a través d’una bosseta per formar una forma contínua. Després, el material es refreda i es solidifica per obtenir el producte desitjat.
• Modelat per injecció: s’utilitza per fabricar peces i components més complexos a partir de PET. En aquest procés, la resina de PET es calenta i s’injecta a alta pressió en un motlle, on es refreda i es solidifica per adquirir la forma desitjada. Aquest mètode s’utilitza àmpliament en la fabricació d’envasos, ampolles, taps i altres productes de PET.
• Soplament de botelles: és un procés específic per a la fabricació de botelles de PET. Comença amb l’extrusió d’un tub o preforma de PET, que després es col·loca en un motlle. El motlle es tanca i s’aplica aire comprimit per expandir el tub o preforma i donar-li forma de botella. Després del refredament, s’extreu del motlle i es procedeix a l’emplenat i segellat.
• Termoconformació: és un procés utilitzat per fabricar envasos i safates a partir de làmines de PET. En aquest procés, la làmina de PET es calenta i es col·loca sobre un motlle, després s’aplica buit o pressió per donar forma al material a la forma desitjada del motlle. Posteriorment, es refreda i s’extreu del motlle.

Per què el PET és segur?

El PET és un material no tòxic i no presenta riscos significatius per a la salut humana quan s’utilitza adequadament. És àmpliament utilitzat en envasos d’aliments i begudes, ja que compleix amb els estàndards de seguretat alimentària establerts per les autoritats reguladores.

A més, aquest material és resistent a la degradació química, la qual cosa significa que no allibera substàncies perjudicials en els aliments o líquids que conté; també té una bona barrera de protecció contra la humitat, els gasos i les olors, de manera que ajuda a mantenir la frescor i la qualitat dels productes envasats, evitant la contaminació externa.

No obstant això, és fonamental utilitzar i reciclar el PET de manera responsable, seguint les pautes i regulacions pertinents, per garantir la seva seguretat i minimitzar qualsevol impacte negatiu en la salut i el medi ambient.

PET vs. altres polímers: com triar el plàstic adequat?

El PET (tereftalat de polietilè) té diversos avantatges en comparació amb altres tipus de polièsters en diferents processos industrials. Un exemple d’això és la indústria d’aliments i begudes, per a la qual el PET és àmpliament preferit, ja que ofereix una millor protecció contra la humitat i els gasos que el PBT (tereftalat de polibutilè). Així mateix, és triat abans que el PETG (tereftalat de polietilè glicol) per la seva major resistència a l’impacte.

A diferència del PBT, el PET té una millor resistència a l’abrasió i una major estabilitat dimensional, la qual cosa el fa més adequat per a aplicacions tèxtils que requereixen durabilitat i resistència a l’ús.

D’altra banda, en comparació amb el PBT, el PET ofereix una major resistència a la temperatura i una millor rigidesa, la qual cosa el fa més adequat per a aplicacions electròniques que requereixen protecció i aïllament dels components.

De fet, el PBT té una taxa de cristal·lització més alta i un punt de fusió més baix. El PET pot existir en estat semicristal·lí o amorf, mentre que el PBT cristal·litza ràpidament i es manté en aquest estat, per la qual cosa no és possible produir peces amorfes de PBT en condicions normals de processament. El comportament amorf o cristal·lí del PET depèn del temps de refredament del polímer.

En conseqüència, si es necessita fabricar un component plàstic que requereixi major rigidesa, duresa i transparència a temperatura ambient o lleugerament elevada (al voltant de 50 °C), llavors el PET és l’elecció preferida en comparació amb el PBT.

Com identificar el PET?

Però, com saber si alguna cosa està feta de PET? És senzill; només cal buscar el símbol 1, ja que a la part inferior de la majoria d’envasos de plàstic hi ha un número dins del símbol de reciclatge compost per tres fletxes. Aquest número indica de quin tipus de plàstic està fet l’envàs i facilita la comprensió del seu nivell de reciclabilitat.

Per això, quan sigui al supermercat, assegureu-vos de buscar el símbol número 1, ja que triar un producte envasat en PET és una elecció sostenible, sempre que es recicli adequadament.

Com funciona el reciclat de PET?

El reciclatge del PET és un procés important per reduir l’impacte ambiental d’aquest material i promoure l’economia circular. Per aconseguir un reciclatge adequat, és essencial conèixer els passos que componen aquest procés:

• Recol·lecció: el primer pas del reciclatge és la recol·lecció dels productes i envasos de PET usats. Això es pot realitzar a través de programes de recollida selectiva, contenidors de reciclatge o sistemes de dipòsit i devolució.
• Classificació: un cop recollit, aquest material es classifica per separar-lo d’altres materials i eliminar possibles contaminants. Es fan servir tècniques com la separació òptica, el tamisatge i la flotació per garantir una separació eficient.
• Trituració i rentat: després, el PET es sotmet a un procés de trituració per reduir-lo a escates petites. Aquestes escates es renten per eliminar impureses com ara etiquetes, residus d’aliments i altres contaminants.
• Procés de despolimerització: en aquesta etapa, les escates de PET netes es sotmeten a un procés de despolimerització, en què es trenquen les molècules de PET en monòmers d’etilenglicol i àcid tereftàlic. Això s’aconsegueix mitjançant reaccions químiques com ara la hidròlisi o la glicòlisi.
• Repolimerització: els monòmers obtinguts en el pas anterior es purifiquen i després es repolimeritzen per formar nou PET. Aquests monòmers es combinen en les proporcions adequades i sotmesos a condicions controlades de temperatura i pressió per dur a terme la reacció de polimerització.
• Extrusió i granulació: el PET reciclat s’extrudeix a través d’una matriu per aconseguir filaments continus. Aquests filaments es refreden i es tallen en petits grànuls anomenats pellets, que després s’utilitzen com a matèria primera per fabricar nous productes de PET.

El reciclatge del PET pot ocórrer tant en l’àmbit mecànic com químic. El reciclatge mecànic implica el procés descrit anteriorment, mentre que el reciclatge químic implica la transformació del PET en altres productes químics o combustibles mitjançant processos de despolimerització més avançats.