La integració de components electrònics amb plàstics en productes com automòbils, dispositius mèdics i electrònics de consum ha millorat l’estètica, la lleugeresa i la rendibilitat d’aquests articles. No obstant això, aquesta fusió presenta grans desafiaments per al reciclatge i la reparació, contravenint els principis de circularitat dels productes.

Per abordar aquest problema, l’institut neerlandès de recerca tecnològica TNO ha desenvolupat un mètode innovador que facilita la separació dels components electrònics i els plàstics al final de la vida útil d’un producte, permetent el seu reciclatge i reparació. Aquesta tecnologia promet augmentar l’eficiència, reduir costos per a les empreses, disminuir les emissions de CO₂ i reduir els residus electrònics. Els resultats d’aquesta investigació han estat publicats al Journal of Cleaner Production.

L’electrònica impresa està guanyant popularitat gràcies al seu menor pes i la facilitat de producció. Pot integrar-se en gairebé qualsevol producte sense necessitat de botons ni interruptors mecànics, amb aplicacions que van des de sensors mèdics portàtils fins a panells de control en avions i maquinària industrial. Es preveu que el mercat d’aquesta tecnologia creixi de 175 milions de dòlars el 2022 a més de 3.000 milions el 2032.

El mètode tradicional de fabricació, que fusiona components electrònics i metalls impresos amb plàstic, ha fet que la reparació i el reciclatge siguin gairebé impossibles, deixant com a úniques opcions la trituració i la incineració, amb la consegüent emissió de CO₂ i pèrdua de matèries primeres. Actualment, només una cinquena part dels residus electrònics es reciclen adequadament, i es preveu que aquests residus arribin als 74,7 milions de tones el 2030 i 110 milions de tones el 2050.

La solució de TNO consisteix en una capa especial a base d’aigua que s’aplica entre els circuits impresos i la capa de plàstic exterior. Aquesta capa ha demostrat ser resistent a un 85% d’humitat i temperatures de fins a 85 graus centígrads durant 1.000 hores, i és prou flexible per permetre la retirada del plàstic sense danyar els components electrònics. Aquest procés facilita la reparació i el reciclatge complet dels components electrònics, i també permet corregir errors de disseny durant la producció, reduint costos i millorant l’eficiència en l’ús de materials.

Aquest avanç permetrà a les empreses complir amb el futur Reglament d’Ecodisseny de Productes Sostenibles de la Comissió Europea, fomentant mètodes de producció més sostenibles i reduint significativament els residus electrònics.