L’equip de recerca, liderat per Stefan Mecking i els seus companys de la Universitat de Konstanz, Alemanya, ha aconseguit desenvolupar un innovador material anomenat polièster-2,18, que presenta propietats mecàniques i una estructura sòlida comparables al polietilè d’alta densitat (HDPE), un plàstic conegut per la seva resistència i durabilitat. No obstant això, a diferència del HDPE, aquest nou polièster es distingeix per ser completament biodegradable.

El HDPE, malgrat les seves moltes propietats avantatjoses, manca de biodegradabilitat, la qual cosa el converteix en un repte ambiental. El nou polièster, d’altra banda, és un material semicristal·lí que es descompon en els seus components originals mitjançant processos químics o biològics suaus. Això implica que pot experimentar una degradació enzimàtica in vitro completa i mineralitzar-se en condicions de compostatge industrial en tan sols dos mesos, segons els estàndards de la norma ISO 14855-1.

El HDPE deu la seva resistència a la disposició cristal·lina de les seves cadenes moleculars internes i a les forces de van der Waals. No obstant això, aquesta mateixa estructura impedeix que els microorganismes biodegradadors accedeixin a les cadenes per descompondre el plàstic. L’equip de recerca ha aconseguit superar aquesta limitació desenvolupant un polièster que manté les cristal·lines similars al HDPE, però incorpora grups funcionals que permeten la seva degradació química o enzimàtica.

La sorprenent rapidesa amb què el polièster es degrada en exposar-se a enzims i microorganismes del sòl ha intrigat l’equip. Van identificar que l’etilenglicol, un component bàsic del polièster, juga un paper crucial en la seva excepcional biodegradabilitat. Aquest component, comú en els polièsters, no només proporciona un alt punt de fusió, sinó que també augmenta la degradabilitat del material, contribuint així al seu impacte ambiental mínim.

El potencial del nou polièster és entreveu en la seva aplicació com a material termoplàstic reciclable, amb la capacitat de ser sotmès a reciclatge químic de circuit tancat. Aquest procés descompondria el plàstic en les seves matèries primeres, permetent la producció de nous plàstics. A més, la biodegradabilitat del polièster en el medi ambient assegura que, en cas d’ingrés accidental, no deixarà un impacte durador. En conjunt, aquestes característiques posicionen el polièster-2,18 com una alternativa prometedora i sostenible en el panorama dels materials plàstics.