Tot i l’avenç constant de les tecnologies dedicades al reciclatge del plàstic arreu del món, la gestió dels residus continua sent un repte difícil de resoldre.

Un estudi recent liderat per investigadors de la Universitat Quanyin Tan Tsinghua, a la Xina, ha revelat que, l’any 2022, només el 9,5% dels plàstics fabricats a escala mundial provenien de materials reciclats. El 90,5% restant es va produir a partir de matèries primeres noves derivades del petroli, el gas natural i el carbó.

Només 1 de cada 10 productes plàstics utilitza materials reciclats
La recerca, que va analitzar durant un any el flux global de plàstics, conclou que la majoria d’aquests materials no es reciclen, sinó que acaben en abocadors o són incinerats, fet que empitjora la contaminació ambiental i agreuja la crisi climàtica.

Els autors de l’estudi emfatitzen la necessitat d’implementar polítiques d’economia circular efectives per desincentivar l’ús de plàstics nous i reduir la quantitat de residus generats.

Per què s’ha estancat la taxa mundial de reciclatge?
Malgrat que les taxes de reciclatge varien significativament entre països i segons el tipus de reciclatge, les Nacions Unides estimen que menys del 10% dels residus plàstics es reciclen a escala global.

Per comparar, la taxa de reciclatge de residus sòlids urbans (RSU) és del 19%, segons l’informe UNEP Global Waste Management Outlook 2024, mentre que el reciclatge de residus energètics va ser del 17,4% l’any 2019.

Entre els factors que limiten les taxes de reciclatge destaquen:

• Infraestructura insuficient
• Manca de polítiques i incentius governamentals
• Preferències comercials, tècniques i físiques segons el tipus de material

EuRIC publica un full de ruta per al futur de la indústria europea del reciclatge

On acaben els residus plàstics?
L’any 2022 es van generar 267 milions de tones de residus plàstics. D’aquest volum, el 40% va acabar en abocadors i el 34% va ser incinerat, fet que suposa una gran pèrdua de recursos i una font important de contaminació atmosfèrica.

En països com els Estats Units, el Japó i els membres de la Unió Europea, tot i l’elevat consum de plàstics (216 kg per persona a l’any als EUA), les infraestructures per a la gestió de residus són més avançades. No obstant això, en regions d’Àfrica i Àsia, el reciclatge recau sovint en treballadors informals, que treballen sense garanties laborals ni sanitàries.

Cal destacar que als EUA, el 76% del plàstic acaba als abocadors, i la taxa de reciclatge ha caigut del 9% al 5% des que la Xina va prohibir el 2018 la importació de residus estrangers.

El comerç internacional de residus plàstics
El plàstic forma part d’una complexa xarxa comercial global. Rússia i l’Aràbia Saudita lideren la producció de matèries primeres, mentre que la Xina fabrica prop del 45% dels productes plàstics a escala mundial.

Després de la prohibició xinesa, la Unió Europea s’ha convertit en el principal importador de residus plàstics, amb un 52% del total, seguida de països com Malàisia i Vietnam, on la regulació ambiental acostuma a ser menys estricta.