L’AIPC, se suma a la demanda i reclama la derogació de l’impost o, en tot cas, demorar la seva entrada en vigor prevista per a l’1 de gener de 2023.
Després de la decisió del govern italià de suspendre un any l’entrada en vigor de l’impost als envasos plàstics no reutilitzables, Espanya serà l’únic país de la Unió Europea que aplicarà aquest tribut a partir de l’1 de gener de 2023. Per això, des de ANAIP s’uneixen a la petició justa i raonada d’altres entitats de la cadena de valor dels plàstics i dels sectors de l’alimentació als ministeris d’Hisenda i Transició Ecològica perquè es retardi almenys un any l’aplicació d’aquesta nova taxa que gravarà amb 0,45 euros el quilo de plàstic no reciclat que s’utilitzi en la fabricació d’envasos plàstics no reutilitzables.
Suport de l’AIPC
L’AIPC se suma a aquesta demanda, com ja va quedar palès durant la Jornada celebrada a principi de novembre a la CECOT amb la participació de l’ANAIP. Durant la trobada, a la que van assistir més de 150 empreses del sector, es va posar de manifest que el nou Impost Especial sobre envasos plàstics no reutilitzables incrementarà els preus finals que suporten els consumidors. A més, els assistents van reclamar a l’Administració la derogació de l’impost o, en tot cas, demorar la seva entrada en vigor prevista per a l’1 de gener de 2023.
AEDAF també defensa la modificació de l’impost
D’altra banda, experts de l’AEDAF (l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals) alerten que l’impost al plàstic crea noves obligacions fiscals inassolibles per al contribuent. Han analitzat l’impost i preveuen greus problemes a partir de la seva entrada en vigor, tant en les empreses com en les duanes, que no han pogut adaptar-se a aquestes noves exigències tributàries donada l’existència d’un buit legal. Afegeixen també que les empreses no tenen manera d’obtenir dels seus proveïdors estrangers la informació relativa a la naturalesa del plàstic dels seus envasos i embalatges i el seu pes. Per aquesta raó, sol·liciten que l’impost es modifiqui amb caràcter d’urgència abans del 31 de desembre de 2022.
Des que es va conèixer la intenció del govern de crear aquest impost, ANAIP i EsPlásticos han alertat de la complexitat de la seva aplicació i del mal que podia causar a la industria de plàstics i la cadena de valor, un sector compost a l’estat espanyol per més de 3.000 empreses, el 98 per cent d’elles pimes i micropimes, que donen treball a més de 80.000 persones i que tenen un escàs poder de negociació amb els seus proveïdors i clients (grans empreses envasadores i de distribució).
A favor de potenciar l’economia circular i la sostenibilitat
Des de la indústria sempre s’ha mantingut que estan totalment a favor de les mesures que potenciïn l’economia circular i la sostenibilitat. tot i això i donada la situació actual “amb els preus de l’energia, la inflació disparada amb pujades de més d’un 15% en aliments, no creiem que sigui el millor moment d’aplicar una nova taxa que posa en perill la viabilitat de les empreses del sector a Espanya i que repercutirà en la butxaca dels consumidors”, afirma Luis Cediel, director general de ANAIP.
L’impost als envasos plàstics no reutilitzables, que afecta no sols envasos, sinó també a embalatges que emboliquen qualsevol tipus de producte, s’emmarca en la Llei de Residus i Sòls Contaminats, aprovada a l’abril i que recull part de la trasposició de la Directiva SUP de la Unió Europea, per la qual els estats membres havien de posar en marxa mesures per a reduir els residus procedents de productes de plàstic d’un sol ús. Però no tots els estats han aprovat les mateixes mesures i, de fet, tan sols Itàlia i Espanya tenien previst aplicar una taxa. “Amb això es posa en perill el mercat interior únic de la UE i es perjudica les empreses espanyoles enfront de les d’altres països, la qual cosa reduirà la competitivitat del nostre sector”, afegeix Cediel.
L’ANAIP, en col·laboració amb les empreses associades, com l’AIPC, treballa amb el Ministeri d’Hisenda per a resoldre els dubtes sobre l’aplicació de l’impost que es deriven dels complexos processos de producció del sector de la transformació. Retardar l’entrada en vigor de l’impost també donaria un important marge de temps per a aclarir tots els supòsits i garantir la preparació de totes les empreses.