Des del 20 de maig, la Unió Europea ha aplicat una normativa que limita les exportacions de residus a països fora de la UE. Aquesta legislació té com a objectiu principal garantir que els residus exportats rebin un tractament adequat i no posin en risc la salut ni el medi ambient. Alhora, aquest esforç busca modernitzar i digitalitzar els procediments interns de trasllat de residus dins la UE, promovent el reciclatge i desincentivant l’eliminació de residus.

Entre 2004 i 2023, les exportacions de residus des de la UE cap a països tercers van augmentar un 72%, arribant a 35 milions de tones anuals. Aquesta xifra ha motivat la creació d’una normativa més estricta i controlada.

Des de 2019, s’han implementat mesures globals per controlar el comerç de residus. Aquell any, més de 200 països van acordar prohibir l’exportació de plàstics contaminats o difícils de reciclar sense l’autorització del país receptor. Tanmateix, alguns països com els Estats Units, el Brasil i l’Argentina no es van sumar a aquesta iniciativa.

El 2018, la Xina va deixar de rebre la majoria dels residus plàstics del món, fet que va desplaçar el problema als països del sud-est asiàtic, que ràpidament es van veure desbordats per la quantitat de residus. És per això que la UE ha ajustat les seves polítiques per evitar que els seus residus acabin en llocs on no es gestionen adequadament.

Les claus del nou reglament d’exportació de residus són les següents: El nou reglament prohibeix l’exportació de residus destinats a eliminació, tret que s’hagi acordat prèviament mitjançant un procediment de notificació i consentiment per escrit (PIC). Aquest sistema requereix la confirmació dels països involucrats abans de l’enviament.

D’altra banda, les exportacions dins de la UE de residus per a reciclatge que estan a la “llista verda” podran seguir realitzant-se amb menys restriccions, mitjançant requisits d’informació general, facilitant així la seva gestió.

Es manté la prohibició d’exportar residus perillosos a països fora de l’OCDE per a la seva recuperació, assegurant que aquests residus no es gestionin de manera inadequada en nacions sense les capacitats necessàries.

La normativa també introdueix una prohibició per a l’exportació de residus plàstics no perillosos a països no pertanyents a l’OCDE. Aquests països poden sol·licitar la importació d’aquests residus, sempre que compleixin normes estrictes de gestió i la Comissió Europea aprovi la seva sol·licitud.