Investigadors de l’Institut d’Hortofructicultura Subtropical i Mediterrània ‘La Mayora’ (IHSM, UMA-CSIC) a Màlaga han desenvolupat un nou envàs alimentari biodegradable a base de cel·lulosa, una alternativa sostenible als plàstics convencionals. Aquest bioplàstic, que també presenta propietats repel·lents a l’aigua, és ideal per a aplicacions en aliments com la brioixeria i per complementar envasos més rígids en productes com la carn i el peix.

L’equip científic ha utilitzat cel·lulosa comercial, el principal component estructural de les plantes, combinada amb glicerol, un alcohol amb propietats plastificants i aglutinants. “És una solució senzilla i eficient que no havia estat explorada prèviament en aquest context”, explica Susana Guzmán, investigadora principal del projecte. Aquest treball ha estat finançat per la Fundació Descobreix i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

El bioplàstic resultant presenta característiques similars a les del paper film, com ara l’elasticitat i la transparència, però amb l’avantatge addicional de ser biodegradable i de no generar residus contaminants. A més, és resistent a l’aigua i als microorganismes patògens, cosa que el fa molt adequat per a la protecció dels aliments. L’objectiu de l’equip era desenvolupar un material transparent, resistent i respectuós amb el medi ambient a partir de residus agrícoles.

Segons un estudi publicat a la revista International Journal of Biological Macromolecules, el procés de creació va consistir a dissoldre cel·lulosa fins a obtenir una solució transparent, a la qual es va afegir glicerol per millorar la flexibilitat i la resistència. Després de diversos assaigs amb diferents proporcions, van aconseguir una fórmula adequada per al contacte segur amb els aliments.

En les proves realitzades, petits bescuits van ser embolicats amb aquest bioplàstic, i es va avaluar la seva conservació durant diversos períodes. Els resultats van demostrar que els aliments protegits amb aquest material es mantenien en millors condicions, evidenciant així la seva eficàcia com a envàs alimentari.

L’equip també va sotmetre el bioplàstic a proves de degradació en aigua de mar, observant que es descomponia més ràpidament que els plàstics convencionals gràcies al glicerol, que pot ser metabolitzat per microorganismes marins.

El següent pas en la investigació serà millorar la resistència del bioplàstic a l’aigua i explorar altres materials, com ara residus de patata, tomàquet i closques de crustacis, per crear nous recobriments biodegradables. Aquest projecte forma part d’un esforç continu per desenvolupar solucions sostenibles en el sector alimentari i reduir l’impacte ambiental dels plàstics tradicionals.