Les consumidores critiquen les tapes adherides a les ampolles per la seva incomoditat i disseny, tot i la seva contribució a la reciclabilitat i reducció de residus plàstics.

Les tapes adherides a les ampolles de plàstic, creades per evitar la seva pèrdua i millorar el reciclatge, han generat una gran resistència entre els consumidors. Tot i els seus beneficis ambientals, la seva implementació ha provocat incomoditat i frustració. Aquest article analitza les raons d’aquestes reaccions i com la indústria pot abordar els desafiaments derivats d’aquest canvi.

Per què es van introduir les tapes adherides?
Les tapes de plàstic representen un problema ambiental considerable. Segons la Comissió Europea, són un dels cinc objectes més comuns trobats a les costes dels mars del Nord i Negre, i figuren entre els tres principals a la mar Bàltica i al Mediterrani, on poden arribar a representar fins al 14% dels residus recollits.

A la costa holandesa del mar del Nord, s’han trobat entre 20 i 128 tapes per quilòmetre. A més, Ocean Conservancy va assenyalar que, el 2023, les tapes de plàstic van ser el quart residu més recollit a escala mundial.

Per afrontar aquest problema, la Directiva (UE) 2019/904 sobre plàstics d’un sol ús estableix que els envasos de begudes de fins a 3 litres han d’incloure tapes que quedin adherides al recipient durant tot el seu ús. Aquesta normativa va entrar en vigor el juliol de 2024, amb l’objectiu d’impedir que les tapes es converteixin en residus, millorar el reciclatge i reduir l’impacte ambiental del plàstic.

Malgrat les intencions ambientals de la normativa, les tapes adherides han rebut crítiques generalitzades. Segons una enquesta realitzada per YouGov, el 70,7% dels enquestats no aproven el seu ús, i només un 26% dels adults europeus creuen que realment ajuden a reduir els residus plàstics.

Les queixes més comunes se centren en la incomoditat i la seguretat de l’usuari. Molts consumidors consideren que les tapes adherides són incòmodes al beure, causant talls o molèsties als llavis i el nas, a més de no segellar adequadament les ampolles. De fet, alguns usuaris han reportat haver trencat els mecanismes de fixació de les tapes per facilitar-ne l’ús, fet que va en contra del propòsit inicial de la normativa.

Beneficis i crítiques sobre les tapes adherides
El disseny de les tapes adherides ha estat àmpliament criticat. Molts consideren que aquestes tapes són difícils d’utilitzar, causant frustració i descontentament entre els consumidors.

A més, s’ha assenyalat l’impacte ambiental indirecte de la mesura. Tot i que l’objectiu és reduir els residus, la implantació de tapes adherides podria suposar una demanda addicional d’entre 50.000 i 200.000 tones de plàstic cada any, amb una emissió de fins a 381 milions de quilos addicionals de CO₂, segons càlculs preliminars.

Malgrat les crítiques, algunes persones consideren que les tapes adherides poden tenir beneficis per a aquells amb discapacitats. Per exemple, segons Molly Burke, defensora dels drets de les persones cegues, aquestes tapes poden evitar la pèrdua de les tapes de les ampolles, millorant l’accessibilitat. No obstant això, el disseny actual presenta riscos, com les vores afilats que dificulten la manipulació segura, especialment per a persones grans, nens o aquelles amb dificultats motores.

Quin és el futur de les tapes adherides?
Tot i que les tapes adherides tenen com a objectiu solucionar un problema real, el seu èxit dependrà de l’evolució del disseny per garantir més comoditat i funcionalitat. La indústria del plàstic té l’oportunitat de recuperar la confiança dels consumidors mitjançant la creació de solucions innovadores que equilibrin la sostenibilitat amb la practicitat.

Malgrat la polèmica, les tapes adherides representen un pas important cap a una gestió més responsable dels residus plàstics. Tanmateix, la seva acceptació generalitzada no només requerirà millores en el disseny, sinó també un esforç col·lectiu per educar i involucrar els consumidors en el camí cap a un futur més sostenible.