La indústria del reciclatge demana amb urgència l’adopció de criteris de fi de la condició de residu per als residus plàstics a tota la UE.
Les associacions europees de reciclatge i gestió de residus Plastics Recyclers Europe, EuRIC, EERA i FEAD han fet pública la seva postura sobre la necessitat d’establir criteris unificats per determinar quan els residus plàstics deixen de ser considerats com a tals a la Unió Europea.
En un document recent, recorden que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la comissària de Medi Ambient, Jessika Roswall, han destacat que la nova Llei d’Economia Circular té com a objectiu impulsar la demanda de materials reciclats i consolidar un mercat únic per als residus. En aquest context, definir criteris harmonitzats per al fi de condició de residu dels plàstics, tal com estableix l’article 6 de la Directiva 2008/98/CE, és essencial per assolir una economia circular real a Europa.
Segons aquestes associacions, establir criteris clars i unificats per a tota la UE és imprescindible per garantir igualtat de condicions entre els agents del sector, eliminar barreres de mercat i reforçar la confiança en els materials reciclats.
El sector del reciclatge de plàstics, en dificultats
Els recicladors consideren que aquestes mesures són més necessàries que mai, especialment en el context actual de baixa demanda de plàstic reciclat, preus reduïts del plàstic verge i objectius cada vegada més exigents pel que fa al contingut reciclat.
A més, les noves regulacions sobre l’exportació de residus prohibiran, a partir del 2026, l’exportació de residus plàstics a països no pertanyents a l’OCDE, fet que provocarà un excés de residus a la UE. Per això, resulta encara més urgent consolidar un mercat intern europeu robust per als plàstics reciclats.
L’absència de criteris comuns sobre el fi de condició de residu genera incertesa sobre la consideració legal dels productes de plàstic reciclat d’alta qualitat. Actualment, cada estat membre aplica la seva pròpia interpretació: alguns els consideren residus, mentre que d’altres els classifiquen com a productes.
A tall d’exemple, Espanya i Portugal ja han establert criteris específics per al tractament mecànic de residus termoplàstics, però encara hi ha diferències significatives a escala europea. Aquesta inseguretat jurídica suposa un obstacle per a les recicladores, ja que augmenta els costos comercials, dificulta la circulació de materials reciclats dins la UE i frena noves inversions en la indústria del reciclatge, afectant-ne el creixement i l’estabilitat econòmica.
La urgència d’un marc regulador clar i harmonitzat
Davant d’aquesta situació, les associacions reclamen l’adopció urgent d’uns criteris harmonitzats que permetin donar suport a la indústria del reciclatge i garantir una competència equitativa dins la UE. Així mateix, disposar d’un marc regulador clar serà fonamental per verificar que els residus plàstics postconsum provinents de fora de la UE compleixen els estàndards de sostenibilitat europeus, d’acord amb el reglament d’envasos i residus d’envasos (PPWR).
Per això, el sector exigeix que aquests criteris es defineixin sense més dilacions i abans de la data límit de desembre de 2026.
En aquest sentit, les entitats signants donen suport a la proposta tècnica elaborada pel Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea sobre el fi de condició de residu per als plàstics, tot i que consideren que caldria introduir algunes millores per garantir-ne l’eficàcia plena.
Finalment, la indústria europea del reciclatge es mostra disposada a col·laborar amb la Comissió Europea per establir normes realistes i pràctiques que fomentin l’ús de plàstics reciclats i consolidin una indústria del reciclatge competitiva, innovadora i sostenible. Per a les quatre associacions signants, aquest marc regulador és una necessitat urgent i inajornable.