Un informe del Tribunal de Comptes Europeu destaca diverses deficiències en l’aplicació de l’impost sobre els residus d’envasos de plàstic no reciclats des del seu inici el 2021. Segons l’informe, les accions de seguiment i suport per a la implementació de l’impost no es van dur a terme a temps, i la majoria dels països de la UE no estaven preparats per aplicar-lo. L’informe identifica problemes amb la comparabilitat i fiabilitat de les dades, així com amb el control sobre la quantitat real de residus d’envasos de plàstic reciclats. Aquestes deficiències han provocat errors en el càlcul de l’impost a recaptar.

Cal recordar que l’objectiu de l’impost sobre els plàstics de la UE, a més de contribuir al reemborsament de l’instrument de recuperació, és reduir el consum de plàstics d’un sol ús, fomentar les taxes de reciclatge i impulsar l’economia circular. La contribució nacional està establerta en 0,8 euros per quilogram de residus d’envasos de plàstic no reciclats. Com que les dades reals es coneixen amb un retard de dos anys, les contribucions es basen inicialment en previsió i es van ajustant posteriorment. El 2023, els ingressos per aquest impost van ascendir a 7.200 milions d’euros, el 4 % dels ingressos totals de la UE.

Com ha explicat Lefteris Christoforou, membre del Tribunal responsable de l’informe, «Després de 33 anys utilitzant els mateixos recursos propis, la UE va introduir el 2021 una nova font d’ingressos basada en els residus d’envasos de plàstic no reciclats generats pels estats membres. Tanmateix, el mètode actual de càlcul presenta massa deficiències. Per tant, demanem a la Comissió Europea que ho corregeixi de manera immediata i que aprofiti les lliçons apreses en la preparació de futures fonts d’ingressos per a la UE.»

Més detalls de l’auditoria del Tribunal de Comptes

Segons el Tribunal de Comptes Europeu, només cinc països de la UE havien incorporat la Directiva d’envasos i residus d’envasos dins del termini establert. Això va provocar que la Comissió Europea iniciés procediments d’infracció contra els 22 Estats restants, un dels quals encara estava en curs en el moment de l’estudi.

Per realitzar l’estudi, el Tribunal va encarregar a un contractista extern els controls de conformitat. Com a resultat, es va detectar que disposicions clau, com ara la definició de plàstic i envàs o el càlcul dels residus plàstics generats i reciclats, no s’havien incorporat correctament. Atès que harmonitzar els mètodes utilitzats per cada estat membre pot trigar anys, els auditors consideren que, mentrestant, els països de la UE continuaran utilitzant definicions incoherents i mètodes inadequats de recopilació de dades, afectant el càlcul de les seves contribucions. Per això, el Tribunal de Comptes ha demanat a la Comissió Europea que prengui mesures al respecte.

Segons l’informe, només el 2021, primer any d’aplicació de l’impost sobre el plàstic, 22 estats membres van preveure un import inferior en 1.400 milions d’euros al que es va calcular amb les dades definitives.

Descontrol

Els auditors subratllen que els països de la UE utilitzen mètodes de recopilació de dades diversos i no realitzen un balanç dels resultats obtinguts. També han constatat que només sis estats membres notificaven dades de reciclatge en el punt d’entrada, com estableix la normativa. La resta obtenia dades del punt de sortida de les instal·lacions de classificació i aplicava taxes mitjanes de pèrdua. Així, les quantitats reciclades declarades pels estats membres resulten poc fiables i difícils de comparar. Això afecta la informació sobre el compliment dels objectius de reciclatge establerts en la Directiva relativa als envasos i residus d’envasos.

A més, l’estudi alerta que la manca de controls adequats comporta un alt risc que alguns residus d’envasos de plàstic realment no es reciclin. A més, la incineració, abocament o enviament a abocadors de residus fora de control, a banda de ser un delicte ambiental, genera una reducció indeguda de l’impost.

Els auditors també assenyalen que els residus plàstics exportats fora de la UE corren el mateix risc, ja que els estats membres actualment no poden verificar que les condicions de reciclatge en tercers països compleixin els requisits de la UE. Per això, demanen mesures per evitar-ho.

Podeu llegir l’informe complet directament al següent enllaç.