Els bioplàstics són polímers fabricats a partir de fonts renovables i/o biodegradables. Hi ha diversos tipus de bioplàstics que formen una família amb característiques i aplicacions molt diverses.

Quins són els beneficis dels bioplàstics?

Segons l’associació European Bioplastics, per tal que un material sigui considerat bioplàstic, ha de garantir el seu origen biològic, la seva biodegradabilitat o ambdues condicions. Els principals avantatges dels bioplàstics inclouen:

• Renovabilitat
• Biodegradabilitat
• Reducció de les emissions de carboni
• Potencial de reciclatge i compostatge

Quins són els tipus de bioplàstics?

Polímers de base biològica
Els plàstics de base biològica, també coneguts com a plàstics bio-basats, utilitzen els àtoms de carboni de les seves cadenes moleculars directament de fonts naturals. Aquesta característica els fa especialment valuosos per reduir la dependència de fonts no renovables com el petroli.

Els polímers bio-basats són considerats una alternativa als plàstics tradicionals perquè contribueixen a disminuir la dependència de recursos no renovables. Alguns exemples de materials bio-basats inclouen:

• Midó
• Cel·lulosa
• Proteïnes

Desavantatges:

• No tots els polímers de base biològica són biodegradables. Això vol dir que, igual que els plàstics convencionals, poden no descompondre’s de manera natural al medi ambient.
• La producció de bioplàstics pot requerir grans quantitats d’energia, fins i tot més que la utilitzada en la fabricació de plàstics fòssils.

Plàstics sintètics biodegradables
Aquest tipus de plàstic és d’origen sintètic, però es produeix a partir de fonts renovables i és biodegradable sota certes condicions. És important destacar que la biodegradació no depèn de la font d’origen del material, sinó de la seva estructura química.

Per tant, un plàstic 100% biològic pot no ser biodegradable, mentre que un plàstic d’origen fòssil també pot ser-ho.

Els plàstics biodegradables més comuns són:

• Poliàcids làctics (PLA): Obtinguts a partir de l’àcid làctic derivat de la fermentació de sucres provinents del blat de moro o la canya de sucre.
• Polihidroxialcanoats (PHA): Polímers generats per bacteris durant la fermentació de carbohidrats o greixos.
• Polièsters sintètics: Tot i que aquests bioplàstics no són biodegradables, poden ser compostables en determinades condicions de temperatura i humitat.

Desavantatges:

• Requereixen llargues temporades per descompondre’s completament.
• Potser necessiten condicions específiques per garantir la seva biodegradació.
• Alguns plàstics sintètics poden alliberar subproductes tòxics o contaminants al medi ambient.

Bioplàstics compostables: una alternativa sostenible

Polímers sintètics no biodegradables
Tot i que estan fets a partir de fonts renovables, aquests materials no són biodegradables. No obstant això, en determinades condicions de temperatura i humitat, poden ser compostables. Alguns exemples d’aquests plàstics inclouen:

• Polietilè verd (derivat de l’etanol obtingut de la canya de sucre)
• Polibutilè succinat (PBS)
• Polipropilè (PP) i Polietilè d’alta densitat (HDPE) bio-basats

Desavantatges:

• Poden alliberar grans quantitats de microplàstics.
• La gestió dels residus d’aquests materials sol ser costosa i sovint ineficient.
• Poden acumular-se al medi ambient durant períodes prolongats.