Emmagatzemar dades en plàstics sintètics: una tècnica innovadora

Emmagatzemar dades en plàstics sintètics: una tècnica innovadora

Un equip d’investigadors ha desenvolupat una tècnica revolucionària que permet emmagatzemar dades en polímers sintètics. Aquesta tecnologia innovadora ofereix accés directe a bits d’informació sense necessitat de descodificar tota la seqüència, augmentant significativament la densitat i l’estabilitat de l’emmagatzematge. En un experiment, van codificar l’adreça d’una universitat en ASCII dins d’un polímer, demostrant així la viabilitat del sistema.

Una resposta a les necessitats creixents d’emmagatzematge de dades

L’augment exponencial de dades generades per activitats com transaccions comercials, seguiment de productes i control de processos requereix solucions d’emmagatzematge que siguin eficients i duradores. Els polímers sintètics emergeixen com una alternativa prometedora als sistemes tradicionals gràcies a la seva capacitat per emmagatzemar més informació en menys espai i amb un menor consum d’energia.

A més, presenten avantatges significatius respecte a l’ADN, com ara una síntesi més senzilla, una densitat més alta i una major resistència a condicions adverses. Tot i això, els mètodes actuals de recuperació de dades, com l’espectrometria de masses (MS) o la seqüenciació de masses en tàndem (MS2), limiten la longitud de les cadenes polimèriques, reduint la seva capacitat d’emmagatzematge. Aquests sistemes també obliguen a analitzar tota la cadena per accedir a una dada específica, com si calgués llegir un llibre sencer per trobar una pàgina concreta.

Una innovació que trenca barreres

L’equip liderat per Kyoung Taek Kim, de la Universitat Nacional de Seül, ha desenvolupat un mètode que supera aquestes limitacions. Aquest sistema permet descodificar cadenes llargues de polímers i accedir directament a fragments específics d’informació.

En el seu experiment, els investigadors van emmagatzemar 512 bits d’informació, incloent-hi un codi de detecció d’errors (CRC), en una cadena formada per dos tipus de monòmers: l’àcid làctic per representar un 1 i l’àcid fenilàctic per representar un 0. A intervals estratègics, van incorporar “marcadors de fragmentació” fets d’àcid mandèlic. Quan aquests marcadors s’activen químicament, la cadena es trenca en fragments que poden ser analitzats de forma individual.

Resultats innovadors

Gràcies a un software específic, l’equip va identificar els fragments segons la seva massa i estructura. A través del procés MS2, van descompondre i analitzar aquests fragments per reconstruir la seqüència original. El codi CRC va garantir la integritat de les dades i va permetre superar les limitacions tradicionals de longitud de les cadenes polimèriques.

A més, la tècnica va demostrar la capacitat d’accedir directament a dades concretes sense analitzar tota la cadena. Per exemple, van extreure la paraula “química” emmagatzemada en una posició específica dins de l’adreça codificada, un exemple clar de l’accés aleatori a la informació.

El futur de l’emmagatzematge de dades

Aquest avenç marca un punt d’inflexió en el camp de l’emmagatzematge de dades, oferint una solució compacta, estable i eficient per a la conservació a llarg termini. Amb el creixement constant del volum de dades que generem, els polímers sintètics podrien convertir-se en una peça clau per garantir la sostenibilitat i l’eficiència dels sistemes d’emmagatzematge.

T'agrada aquesta publicació?

Contacte amb l'empresa

Captcha Code