La indústria del reciclatge de plàstics a la Unió Europea està passant per una crisi sense precedents. La caiguda en la producció interna, l’augment de les importacions i les creixents pressions econòmiques estan provocant el tancament de nombroses empreses del sector. Durant anys, la indústria ha alertat sobre aquests riscos, que ara es manifesten amb greus conseqüències en tota la cadena de valor.
«Ara més que mai, és essencial prendre mesures decidides», va afirmar Ton Emans, president de Plastics Recyclers Europe. L’organització fa una crida als responsables polítics de la UE perquè adoptin una postura ferma i immediata, establint controls efectius sobre les importacions i garantint el compliment de la legislació vigent, incloent-hi restriccions a l’entrada de materials que no compleixin amb els estàndards europeus de sostenibilitat i seguretat. Segons Emans, aquestes mesures són clau per a la supervivència de la indústria del reciclatge de plàstics, que ha invertit 5.000 milions d’euros entre 2020 i 2023 per complir amb els objectius obligatoris.
A més de les dificultats del mercat, els recicladors europeus s’enfronten a l’alça dels costos energètics i a l’increment del preu dels residus d’entrada, la qual cosa ha elevat considerablement les despeses operatives en els últims anys. Paral·lelament, han de competir amb materials importats més barats, de procedència sovint poc transparent i amb possibilitat de declaracions fraudulentes.
Actualment, les importacions de plàstics reciclats i verges representen més del 20% del consum de polímers a la UE, mentre que la producció interna de reciclatge ha disminuït un 5% en la majoria dels polímers. Es preveu que la producció de plàstics a la UE retrocedeixi als nivells de l’any 2000, mentre que el consum de polímers segueix en augment. Al mateix temps, les exportacions de residus plàstics des de la UE van augmentar un 36% el 2024 en comparació amb 2022, una tendència que reflecteix una preocupant dependència de solucions fora de la regió en lloc de potenciar el reciclatge intern. Així, el creixement de la capacitat de reciclatge de plàstics ha estat el més lent en anys, acompanyat pel tancament accelerat d’instal·lacions. La capacitat total de les plantes tancades el 2024 va ser el doble que l’any anterior, i la situació continua empitjorant el 2025, afectant tant petites com grans empreses.
Aquestes dinàmiques han tingut un impacte negatiu en la indústria, reduint les taxes de reciclatge, frenant l’adopció de pràctiques circulares i augmentant la dependència de mètodes de producció menys sostenibles. Com a resultat, la UE està lluny d’assolir els seus objectius de reciclatge i sostenibilitat per al 2025.
Si el reciclatge de plàstics no es reconeix com un sector estratègic i no es prenen mesures comercials per protegir la producció europea de distorsions al mercat, la indústria continuarà deteriorant-se, posant en perill els compromisos de la UE amb l’economia circular, la independència de recursos i l’ocupació verda.