Des de l’1 de gener, tots els envasos destinats a ús domèstic han de portar, de manera obligatòria, la informació sobre la fracció o el contenidor en què cal dipositar els residus generats, quedant exclòs d’aquesta norma els envasos B2B. Aquesta mesura forma part del Reial decret 1055/2022 d’Envasos i Residus d’Envasos, que estableix quina informació és obligatòria i quina és voluntària en el marcatge dels envasos, així com els missatges prohibits.

L’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, destaca que, mitjançant aquest Reial decret, Espanya ha avançat a la implementació de les mesures del nou Reglament Europeu d’Envasos i Residus d’Envasos, que entrarà en vigor el 2025 i marcarà un punt d’inflexió en la regulació dels productes que formen part de la vida quotidiana de milions de persones. Aquesta normativa, que substitueix la Directiva 94/62/CE, té com a objectiu reduir els residus d’envasos, fomentar la reutilització i el reompliment, i assegurar que tots els envasos siguin reciclables per al 2030, contribuint a la transició cap a una economia circular.

Una de les mesures més rellevants previstes per al 2025 és l’obligació d’indicar si un envàs és reutilitzable i incorporar el símbol associat al Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR). Aquest sistema es basa que el consumidor aboni una petita quantitat en el moment de la compra, que recupera quan retorna l’envàs buit al comerç, assegurant així la recuperació dels envasos. Aquesta metodologia de reciclatge s’aplicarà, a partir de dos anys, als envasos domèstics de PET i polietilè de menys de tres litres i d’un sol ús.

Les empreses, obligades a adherir-se a un sistema RAP
A més, Aimplas recorda que una de les novetats importants del RD 1055/2022 és l’obligació de les empreses que comercialitzen productes envasats d’adherir-se als Sistemes Individus o Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor (SIRAPs o SCRAPs) per als envasos comercials i industrials. Aquests sistemes estan dissenyats per assegurar que les empreses es facin càrrec de la gestió dels residus d’envasos quan aquests arribin al final de la seva vida útil, mitjançant el pagament d’una taxa. La data límit per a la constitució d’aquests sistemes va ser el dimarts d’aquesta setmana, 31 de desembre de 2024.

D’altra banda, a partir de l’1 de gener de 2030, quedaran prohibits alguns tipus d’envasos de plàstic d’un sol ús. Entre aquests, es troben els envasos de fruites i verdures fresques sense processar, els envasos d’aliments i begudes destinats al consum a cafeteries i restaurants, els envasos de porcions individuals (com condiments, salses, cremes o sucre), els envasos petits de productes d’higiene personal i les bosses de plàstic de molt baix pes (menys de quinze micres). A més, els fabricants hauran de reduir al mínim el pes i volum dels envasos, respectant els requisits de seguretat i funcionalitat, amb vista a 2030.

Etiqueta i requisits harmonitzats
La Comissió Europea ha destacat també la necessitat que aquest Reglament estableixi una etiqueta i requisits harmonitzats. Tots els envasos compostables, excepte els destinats al transport o aquells que formaran part d’un sistema de dipòsit i devolució, hauran de portar una etiqueta amb pictogrames que informin sobre la seva composició (compostable o home-compostable), i podran incloure un codi QR amb informació addicional.

Els envasos als quals s’apliqui el SDDR seran identificats amb una etiqueta harmonitzada que informi sobre el contingut de material reciclat i la composició dels materials, incloent-hi el contingut de plàstic biobasat.

Finalment, Aimplas subratlla que “els plàstics són essencials en diversos sectors, ja que contribueixen a la preservació dels aliments, la seguretat en el transport i el manteniment de la qualitat dels productes”. Per aquest motiu, consideren fonamental que les regulacions siguin clares i transparents, cosa que beneficia tots els agents de la cadena de valor dels plàstics i, en conseqüència, el consumidor final.