Durant dècades, el reciclatge a peu de vorera ha estat una pràctica habitual en molts barris dels Estats Units, que permet que els ciutadans contribueixin a la preservació del medi ambient. No obstant això, aquest sistema depèn del coneixement dels usuaris sobre quins materials són reciclables i quins poden contaminar el procés. Una nova investigació de la Facultat de Negocis Max M. Fisher de la Universitat Estatal d’Ohio (OSU) explora com les auditories poden incrementar l’eficàcia dels programes de reciclatge.
L’estudi, dirigit per Erin McKie, professora assistent d’operacions i anàlisi de negocis a l’OSU, juntament amb els coautors Aravind Chandrasekaran i Sriram Venkataraman, es va publicar a la revista Production and Operations Management. El treball examina l’impacte de diverses formes d’auditories en la millora del reciclatge a les llars.
El repte del reciclatge a peu de vorera
Segons McKie, el reciclatge s’enfronta a dos grans reptes: la contaminació i la manca de participació. La contaminació es produeix quan materials no reciclables es barregen amb els reciclables, cosa que genera costos addicionals per a les plantes de recuperació de materials (MRF). Es calcula que entre el 20 % i el 25 % dels materials recollits estan contaminats, provocant pèrdues milionàries. A més, la falta de participació dels veïns posa en risc la viabilitat econòmica dels programes de reciclatge.
Auditories per millorar la qualitat del reciclatge
Per comprendre millor com les llars gestionen el reciclatge, l’equip de recerca va revisar auditories realitzades a Columbus, Ohio. Aquestes auditories consisteixen a inspeccionar els contenidors de reciclatge i, si s’hi detecten materials incorrectes, la llar rep una de dues respostes: una advertència informativa o una penalització. En el primer cas, es col·loca una etiqueta informativa al contenidor per indicar l’error. En el segon, a més de l’etiqueta, el contenidor no es buida fins que els materials inadequats siguin retirats.
De manera sorprenent, les penalitzacions no van desmotivar els residents. De fet, aquelles llars que van ser sancionades van reduir la gravetat de les contaminacions en un 59 % i van tenir un 75 % menys de probabilitats de repetir errors en el futur. A més, la participació en el programa de reciclatge es va mantenir estable després de rebre aquesta retroalimentació.
Factors clau per a l’èxit
Tot i que les penalitzacions van demostrar ser efectives, McKie subratlla que el seu èxit depèn de diversos factors. Les zones amb nivells educatius i ingressos més alts van respondre millor a aquestes mesures. Així mateix, les penalitzacions van ser especialment efectives en l’eliminació de contaminants comuns, com les bosses de plàstic o els recipients de menjar per emportar, però menys efectives contra contaminants més greus, com les escombraries o els articles voluminosos.
D’altra banda, les zones amb poblacions envellides o d’alta densitat no van reaccionar tan positivament a aquest tipus d’intervencions. A més, la implementació d’aquestes auditories requereix un fort suport polític, ja que poden ser percebudes com a mesures punitives.
Un futur més sostenible per al reciclatge
Aquest estudi ofereix a les organitzacions de reciclatge i als municipis una eina valuosa per millorar tant la qualitat com la quantitat de materials reciclables. Aplicar aquestes auditories pot ajudar els gestors del reciclatge a garantir la sostenibilitat dels programes comunitaris de reciclatge als Estats Units, protegint així el futur d’aquestes iniciatives.