La Cort Constitucional ha eliminat la clàusula “per a consum propi” de la Llei 2277, ampliant així l’impost sobre el plàstic d’un sol ús a les importacions d’envasos, embalatges i empaquetatges. Quins seran els efectes d’aquesta mesura?

La Cort Constitucional de Colòmbia ha emès una sentència fonamental que afecta directament l’aplicació de l’impost nacional sobre el plàstic d’un sol ús, establert a la Llei 2277 de 2024.

En una decisió històrica, el tribunal ha declarat inassequible l’expressió “per a consum propi”, inclosa en la descripció del fet generador de l’impost. Això implica que tots els productes importats en envasos, embalatges o empaquetatges plàstics hauran de pagar aquest tribut. Experts del sector plàstic han destacat que aquesta sentència no només afecta el sector importador, sinó també les exportacions i la competitivitat de la indústria plàstica nacional.

La sentència es va originar arran d’una demanda presentada per un ciutadà que al·legava que la norma vulnerava el dret a la igualtat, establint un tracte discriminatori entre els productes nacionals i els importats. La decisió de la Cort Constitucional té com a objectiu garantir una aplicació més eficient dels impostos i un tracte fiscal equitatiu per a tots els actors econòmics, eliminant distincions que, fins ara, beneficiaven de manera injusta certs sectors.

Plàstics d’un sol ús a Colòmbia: Eliminació de “per a consum propi” i el seu abast

L’eliminació de la frase “per a consum propi” és el punt central de la sentència. La Cort va resoldre que aquesta expressió havia de ser eliminada, ja que restringia injustament l’aplicació de l’impost només a determinats productes nacionals. Amb aquesta modificació, es deixa clar que qualsevol producte importat en envasos plàstics estarà subjecte a l’impost, independentment del seu destí o consum.

Aquesta mesura afecta una àmplia gamma de productes, com aliments, begudes, articles de neteja i altres productes de consum, que ara hauran de declarar i pagar l’impost si es troben envasats en plàstic. A més, la sentència estableix que la DIAN (Direcció d’Impostos i Duanes Nacionals) haurà de definir de manera clara els mecanismes per a la liquidació i fiscalització d’aquest tribut, per tal d’assegurar el compliment del principi d’eficiència tributària.

Impacte en el sector importador del plàstic a Colòmbia
Aquesta decisió té un impacte directe i significatiu sobre el sector importador. Amb l’eliminació de l’excepció “per a consum propi”, les empreses importadores veuran un augment en la seva càrrega tributària. Daniel Mitchel, president de l’associació Acoplásticos, ha assenyalat que “un producte que ja ve dins d’un envàs plàstic, si és importat, també ha de pagar l’impost”.

Aquesta interpretació elimina qualsevol avantatge que permetés a certs importadors evitar el tribut, cosa que podria augmentar els costos operatius i, per tant, els preus finals dels productes. Les empreses hauran de reconsiderar les seves estratègies comercials i de preus, ja que tots els productes importats en envasos plàstics estaran subjectes a la mateixa obligació tributària. Això podria generar ajustos a la cadena de subministrament i canviar la dinàmica competitiva al mercat nacional, eliminant els avantatges que, fins ara, derivaven de la interpretació ambigua de la norma.

Repercussions en el sector exportador de plàstics a Colòmbia
La sentència també aborda els productes plàstics destinats a l’exportació. La demanda original qüestionava l’aplicació de l’impost als productors que destinaven els seus productes als mercats internacionals, argumentant que aquests no generaven les mateixes externalitats negatives – en termes de contaminació ambiental – que els productes consumits dins de Colòmbia.

Tanmateix, la Cort va reafirmar que l’impost s’aplica als productes plàstics d’un sol ús utilitzats per envasar, embalar o empaquetar béns comercialitzats a mercats internacionals.

Mitchel va destacar que l’impost representa, de mitjana, prop del 20% del valor del producte, una càrrega tributària addicional que situa les empreses colombianes en una posició desavantatjosa davant dels seus competidors internacionals, que no estan subjectes a aquest cost. Es preveu que aquesta mesura podria afectar prop de 400 milions de dòlars en exportacions de plàstics d’empaquetatge, subratllant l’impacte que tindrà sobre la competitivitat del sector.

Posició d’Acoplásticos
Acoplásticos, l’associació que representa les empreses de la cadena productiva del plàstic a Colòmbia, ha mostrat respecte per la decisió judicial, però també preocupació per les conseqüències que aquesta mesura pot tenir sobre la competitivitat de la indústria nacional.

El gremi reconeix que la mesura busca eliminar desigualtats i promoure una fiscalitat més equitativa, però també adverteix que l’augment de la càrrega tributària pot afectar els costos de producció i la competitivitat a escala internacional.

Acoplásticos ha sol·licitat a les autoritats que s’estableixin mecanismes clars i precisos per a la liquidació i fiscalització d’aquest impost. Aquesta sol·licitud busca evitar incerteses que puguin perjudicar l’operativitat de les empreses, cosa que permet que el sector s’adapti estratègicament als nous canvis fiscals.

La sentència deixa clar que la DIAN té la responsabilitat de definir els procediments específics per a la liquidació i fiscalització de l’impost sobre els béns importats en envasos plàstics. La precisió en aquests mecanismes serà clau per garantir una aplicació uniforme del tribut i evitar interpretacions que puguin generar confusió entre els actors econòmics.

Es preveu que, en el curt termini, les autoritats fiscals i legislatives treballin conjuntament per establir regles clares que permetin diferenciar entre les activitats que generen externalitats al mercat intern i aquelles vinculades a l’exportació. Trobar aquest equilibri serà fonamental per aconseguir els objectius ambientals de la norma sense sacrificar la competitivitat ni la posició de Colòmbia als mercats internacionals.