Estan emergint alternatives als plàstics d’origen petroquímic, fabricats a partir de materials tan diversos com fulles de plàtan o pells de tomàquet, especialment per a envasos d’aliments.

Tanmateix, persisteixen dubtes sobre el grau de biodegradabilitat i compostabilitat d’aquests materials, així com sobre el seu impacte ambiental.

Què és el plàstic d’origen biològic?
Un plàstic biodegradable es fabrica amb menys petroli, utilitzant productes agrícoles no fòssils com residus de canya de sucre, blat de moro o midó de blat. Aquests plàstics d’origen biològic, que s’utilitzen principalment en envasos, representen menys de l’1% de la producció mundial de plàstic.

Tanmateix, els laboratoris de tot el món estan desenvolupant nous plàstics derivats de pells de tomàquet o fulles de plàtan.

Per exemple, l’empresa química francesa Arkema està apostant pel PBAT, un material fet a partir d’oli de ricí, utilitzat per a la fabricació de calçat esportiu i interiors d’automòbils. D’altra banda, Bananatex és un teixit biodegradable creat a partir de fulles de plàtan, desenvolupat per una marca suïssa en col·laboració amb socis de Taiwan.

Tot i això, “l’origen biològic no ha de ser necessàriament 100% natural”, va advertir Christophe Doukhi de Boissoudy, president de l’associació francesa de compostables d’origen biològic.

A Europa, el requisit mínim per considerar un material d’origen biològic és del 50%, i aquest percentatge augmentarà fins al 60% a partir de gener de 2025.

Què és un bioplàstic?
El terme “bioplàstic” pot ser confús, ja que pot referir-se tant a materials d’origen biològic com compostables. La definició varia segons el país.

A Europa, però, està clarament definit: un bioplàstic és un polímer que és alhora d’origen biològic i compostable, sigui en condicions naturals o industrials.

No tots els bioplàstics es degraden completament en condicions naturals. Alguns, com el PLA (àcid polilàctic), necessiten ser compostats industrialment a temperatures entre 35 i 60 graus centígrads (140 graus Fahrenheit).

El PLA, un dels bioplàstics més utilitzats actualment en la indústria tèxtil o en l’envasament d’aliments, va ser originàriament de caràcter fòssil, però ara es fabrica a partir de biomassa vegetal fermentada (blat de moro, remolatxa o canya de sucre).

“El que ens preocupa és la velocitat amb què la Xina avança en la legislació per substituir els envasos convencionals per PLA, amb l’objectiu d’abandonar els plàstics petroquímics, mentre que Europa sembla estancar-se”, afirma Frederic Van Gansberghe, fundador de Futerro, una empresa belga de bioplàstics amb una fàbrica a la Xina i una altra prevista a França per al 2026.

Quin impacte mediambiental tenen?
Segons l’“Atlas del Plàstic” de la Fundació Heinrich Böll, la majoria dels plàstics d’origen biològic no són completament biodegradables ni compostables i “en realitat només allunyen el problema”.

Per a Nathalie Gontard, directora de recerca de l’Institut Nacional d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de França, el plàstic d’origen biològic “no aporta cap solució real”, ja que aquests polímers no es degraden en condicions naturals, sinó que es fragmenten en microplàstics i finalment en nanoplàstics.

“El que realment importa és la biodegradabilitat en condicions naturals”, va declarar.

El terme “biodegradable” no està clarament definit, va argumentar, ja que alguns el fan servir per a materials que es degraden completament en pocs mesos o anys, mentre que d’altres es refereixen a períodes molt més llargs.

El benefici ambiental dels plàstics d’origen biològic radica en la reducció de les emissions de CO₂ en el sector del plàstic. Tanmateix, els experts adverteixen que cal tenir precaució.

“La demanda addicional de terres per cultivar matèries primeres per a bioplàstics podria conduir a canvis en l’ús de la terra o fins i tot a la desforestació”, va alertar l’OCDE, un fenomen que podria augmentar les emissions de CO₂.

“Al desenvolupar bioplàstics, estem traslladant la càrrega de la producció d’aquests materials a terres agrícoles que haurien d’estar destinades a la producció d’aliments per a la població”, va insistir Pauline Debrabandere, de l’ONG Zero Waste.