La complexitat legislativa i les diferències polítiques estan retardant la revisió de la llei d’envasos de la UE, amb l’objectiu de promoure la sostenibilitat i reduir residus. Quins obstacles s’enfronta?

La controvertida llei de residus d’envasos de la UE està experimentant retards en la seva revisió, principalment a causa de la complexitat de la legislació i les diferències entre els legisladors europeus. Aquesta llei, coneguda com a Reglament sobre envasos i residus d’envasos (PPWR), es va presentar al novembre de l’any passat amb l’objectiu d’establir metes més ambicioses de reciclatge i reutilització per reduir els residus. No obstant això, les negociacions s’han convertit en un procés difícil.

El progrés en les converses ha estat lent, i això es deu a les diferents posicions dels grups polítics i als aspectes tècnics de la proposta, que inclou molts articles. Els legisladors estan treballant intensament per arribar a un acord que satisfaci a tothom. Massimiliano Salini, el negociador del Partit Popular Europeu, ha assenyalat la necessitat de més temps per aconseguir un text equilibrat que pugui abordar les diverses qüestions en joc.

Aquesta llei sobre envasos afecta diversos sectors i ha generat divisions al Parlament Europeu. Algunes parts defensen una major ambició mediambiental, mentre que altres adopten una postura més prudent. La reducció d’envasos superflus, la promoció de la reutilització efectiva i la disminució dels envasos d’un sol ús són punts de controvèrsia importants en aquestes negociacions.

Grace O’Sullivan, una legisladora ecologista involucrada en les negociacions, ha declarat: “Per aconseguir la desitjada reducció dels residus, les meves prioritats són eliminar els envasos superflus i els excessius, i facilitar la implementació de sistemes de reutilització eficaços a tota Europa”.

La definició d’envasos reciclables, els requisits de contingut reciclat per als envasos de plàstic i la definició d’envasos compostables també generen controvèrsia. L’eurodiputada Frédérique Ries ha proposat esmenes per abordar algunes d’aquestes qüestions, però els seus canvis han suscitat preocupació entre els ecologistes.

En la seva proposta, Frédérique Ries va optar per eliminar els objectius de “recàrrega” en relació amb la reutilització, una mesura que alguns consideren positiva, ja que la mesura de la recàrrega pot ser complicada. Al mateix temps, va augmentar els objectius de reutilització per a les begudes no alcohòliques.

No obstant això, Ries va modificar la redacció dels objectius per a l’any 2040, canviant “garantir” per “establir com a objectiu”, la qual cosa va disminuir la claredat per als inversors. A més, va eliminar tots els objectius de reutilització d’envasos de menjar per emportar, incloent-hi begudes fredes i calentes, fet que va generar preocupació entre els defensors del medi ambient.

Mentre les converses continuen, la revisió de la llei de residus d’envasos de la UE continua sent un tema candent a la política europea. Les decisions que es prenguin tindran un impacte significatiu en la sostenibilitat i la gestió de residus a la regió.

Un altre desafiament d’aquesta revisió de la llei és el temps disponible. Els legisladors del Parlament Europeu i els estats membres estan sota pressió per a analitzar la proposta abans de les eleccions europees de juny de 2024. L’objectiu és definir la seva posició negociadora a finals d’any i aconseguir ràpidament un acord final amb els països de la UE per aprovar la llei abans de les eleccions. No obstant això, aquesta pressió per la immediatesa planteja preocupacions sobre la qualitat final de la legislació.

L’Aliança per als Cartons de Begudes i el Medi Ambient (ACE), que representa fabricants d’envasos de cartó com Tetra Pak i SIG, adverteix sobre els riscos d’una revisió apressada. Sorgeixen temors que la manca de temps per comprendre els problemes i dialogar amb la indústria i les ONG pugui portar a enfocaments menys constructius i problemes d’implementació, similar al que va passar amb la Directiva sobre plàstics d’un sol ús.

A més a més, la indústria de l’embalatge està preocupada per la politització del debat i la possibilitat que les posicions es polaritzin en lloc de centrar-se en un diàleg constructiu. Això podria posar en risc la creació d’un marc legislatiu adequat per al futur.

Mentrestant, la incipient indústria de la reutilització d’envasos a la UE està observant de prop el Parlament amb grans expectatives. Julie Guilbaud, representant de Reutilitzable Packaging Europe, un grup industrial, expressa la seva preocupació per una proposta d’exempció que afectaria les capses de cartó amb relació als objectius de reutilització per als envasos de transport.

Guilbaud argumenta que l’exclusió de les capses de cartó d’aquests objectius faria que s’apliquessin només a una petita part del mercat d’envasos de transport, la qual cosa els faria menys efectius per reduir significativament els residus. A més, s’ha realitzat una avaluació legal independent d’aquesta exempció que ha conclòs que contravé els principis legals de la UE, específicament pel que fa a la proporcionalitat i la no discriminació. Això podria crear desigualtats per a les empreses que operen en el mercat d’envasos de transport.

D’altra banda, els defensors del medi ambient estan preocupats per les possibles demores i la direcció que el Parlament Europeu podria prendre en relació amb possibles excepcions addicionals i la reducció de mesures clau de prevenció i reutilització.

Marco Musso, de l’Oficina Europea de Medi Ambient, ha expressat: “Aquestes normes són necessàries perquè la situació actual amb requisits vagament aplicables no beneficia a ningú. Per tant, no arribar a un acord ràpid sobre un conjunt de normes creïbles per al sector de l’embalatge seria injustificable.”