França està avançant decididament cap a una economia circular amb la instauració d’una prohibició nacional per a la destrucció dels béns no venuts i l’establiment d’un índex de reparabilitat per als productes electrònics. Aquesta legislació abasta un ampli ventall d’indústries, des de l’àmbit alimentari fins als envasos i els electrodomèstics, imposant la responsabilitat ampliada del productor (REP) per finançar la recollida i el reciclatge. La Llei Contra el Rebuig se centra especialment en la problemàtica dels residus plàstics, fixant objectius ambiciosos per al 2025 i establint com a meta eliminar progressivament els envasos de plàstic d’un sol ús per a l’any 2040.

Algunes de les disposicions destacades inclouen l’obligatorietat per als restaurants de proporcionar utensilis reutilitzables, per als minoristes de facilitar contenidors reutilitzables, i per a les institucions públiques de proporcionar fonts d’aigua. A més a més, França ha implementat un fons de reutilització, una mesura que ha rebut l’elogi de Sydney Harris, directora de polítiques de Upstream, qui defensa l’alineació dels fons de REP amb la jerarquia de gestió de residus, amb un enfocament destacat en la reducció i la reutilització.

A pesar dels desafiaments a la implementació, aquesta legislació francesa és percebuda com un pas significatiu cap a una economia circular. En particular, la seva capacitat per influir en altres regions del món és indiscutible. La lluita contra els plàstics d’un sol ús encara presenta obstacles importants, com la manca d’un sistema de retorn de dipòsits. Organitzacions com la Fundació Surfrider Europe destaquen la necessitat imperiosa de reduir la producció de plàstic no reciclable i de posar un èmfasi renovat en la reutilització. Tot i que algunes empreses, com McDonald’s i Carrefour, ja han pres mesures, França continua treballant activament per minimitzar els residus.