La indústria de fabricació i transformació de la fusta és altament intensiva en energia i depèn en gran mesura dels combustibles fòssils. A més, genera una quantitat significativa de residus, com estelles, serrí, escorces, fang i aigües residuals, tant de l’explotació forestal com de la transformació de la fusta. El projecte SusValEn proposa aprofitar aquests residus per obtenir productes químics i combustibles valuosos com biometanol, hidrogen, biogàs i bioxar, amb l’objectiu de reduir el consum energètic.

L’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS) forma part d’un consorci que inclou el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)-INCAR, el Grup INTASA, la Fundació CETEMAS-Centre Tecnològic Forestal i de la Fusta, la Universitat de la Corunya, l’Institut Regional de Recerca i Desenvolupament Agroalimentari i Forestal (IRIAF-CLAMBER), i Orgànica de Sostrats S.L.

El consorci SusValEn treballa conjuntament per reduir el consum d’energia i les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) en la indústria de transformació de la fusta mitjançant la valorització dels residus lignocel·lulòsics. Per aconseguir-ho, es duen a terme investigacions en diverses tecnologies i metodologies multidisciplinàries, com ara la digestió anaeròbica d’aigües residuals i fangs sòlids pretractats per produir biometà, la gasificació millorada de residus de biomassa per obtenir hidrogen de gran puresa, la producció de bioxar mitjançant piròlisi, i la regeneració eficient del CO₂ capturat en els processos de transformació per a la seva hidrogenació i obtenció de biometanol.

Segons Pilar Cumplido, investigadora en Descarbonització d’AIMPLAS, “gràcies a aquest projecte, esperem transformar residus en biocombustibles, produir hidrogen renovable, biometà i biometanol, i reduir així tant el consum d’energia com les emissions de gasos d’efecte hivernacle.”

En concret, l’aplicació del projecte SusValEn fomentarà la descarbonització en la fabricació de taulers de fibra MDF substituint més del 20% de la demanda de gas natural per biogàs. La producció d’hidrogen in situ té el potencial de reduir el cost de subministrament d’hidrogen en un 30%, cosa que contribuiria a abaixar el preu mínim de venda del combustible. A més, es preveu una reducció de les emissions de CO₂ d’entre el 24% i el 40% en comparació amb el gas natural.

El projecte SusValEn compta amb finançament del Ministeri de Ciència i Innovació, a través de l’Agència Estatal de Recerca, i amb fons europeus Next Generation, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.