18/07/2025

El passat 2 de juliol, Barcelona va acollir una taula rodona organitzada per Plásticos Universales i Interempresas Media, amb el suport d’Equiplast i Fira de Barcelona.
Aquest esdeveniment s’emmarcava dins els preparatius del pròxim saló Equiplast 2026 i va reunir representants clau de tota la cadena de valor del plàstic: recicladors, transformadors, fabricants, distribuïdors, proveïdors d’equipament i associacions del sector.

Principals aportacions: reptes i solucions clau

Al llarg de la trobada, es van posar sobre la taula diverses perspectives. Tot i les diferències de rol, tots els experts van compartir una visió comuna: la circularitat del plàstic requereix col·laboració entre agents i una diversificació tecnològica real. A continuació els principals temes tractats:

Regulació

• Normativa i objectius europeus: Alicia Martín (Plastics Europe Iberia) va marcar l’horitzó: assolir un 65 % de plàstics circulars l’any 2050. Per fer-ho possible, va defensar una regulació europea harmonitzada i l’adopció combinada de diverses tecnologies com el reciclatge mecànic i químic, així com la captura de carboni.
• Incertesa reguladora i distorsions de mercat: Finalment, diversos ponents van alertar sobre un fre important: la manca d’estabilitat normativa i el baix preu del plàstic verge. Aquests factors, segons van explicar, desincentiven la inversió i penalitzen els esforços en reciclatge.

Tecnologia i reciclatge

• Innovació i ecodisseny: Tot seguit, Xabier Ribera (BASF) va exposar la col·laboració amb Inditex, on l’ecodisseny permet produir peces monomaterials reciclables. En aquest cas, va remarcar que la clau de l’èxit és una hibridació tecnològica.
• Recollida i classificació: Tot seguit, Javier Pérez Puig (Wursi) i Óscar Hernández (Anarpla) van coincidir en la necessitat de millorar el reciclatge preconsum. També van remarcar la urgència d’impulsar el redisseny de productes i apostar per la classificació automatitzada.
• Traçabilitat i confiança: A continuació, Judit Jansana (Tomra) defensà un efocament integrador i va posar sobre la taula un aspecte clau: la traçabilitat en temps real. Segons ella, aquestes tecnologies haurien de ser obligatòries per garantir l’igualtat de condicions.

Mercat

• Pressió comercial i viabilitat tècnica: Per la seva banda, Natalia Campos (Enplast) va posar l’accent en la pressió del mercat. Va assenyalar la tensió entre la demanda creixent d’ecodisseny i els costos reals de producció sostenible. Malgrat això, va destacar que sectors com l’automoció ja incorporen fins a un 50 % de material reciclat.
• Distribució, mercat i cultura empresarial
  Adrián Sánchez (Ultrapolymers) va assenyalar la manca de coneixement tècnic dels clients i va assenyalar la necessitat de més conscienciació i formació per garantir decisions informades i no per raó d’imatge, com en el cas dels clients que migren cap al vidre o el cartó sense considerar el seu impacte ambiental complet.

Conclusions: una indústria implicada, però que necessita suport

En resum, la trobada va evidenciar que la indústria del plàstic mostra un alt grau de compromís amb la sostenibilitat. A més, ja hi ha iniciatives en marxa, solucions innovadores i una clara voluntat de col·laboració transversal.

Tot i això, el sector continua enfrontant-se a reptes estructurals de gran abast. Entre els més destacats hi ha la escassetat de matèria reciclable, la inestabilitat normativa i les distorsions de mercat.

Per avançar cap a una economia circular real, caldrà reforçar el suport institucional, garantir coherència política i promoure una narrativa pública basada en dades i transparència.

Font: Nerea Gorriti (16/07/2025). Interempresas. “El reciclaje plástico, a examen: industria, retos y compromiso en la cadena de valor”