Tot i que en alguns aspectes poden coincidir, les principals classificacions dels tipus de reciclatge no són equivalents i s’utilitzen en contextos diferents segons el criteri aplicat.
Hi ha diverses maneres de classificar el reciclatge dels plàstics, i cadascuna respon a criteris tècnics diferents. Tot i que sovint es fan servir com a sinònims, termes com reciclatge mecànic, químic o energètic, i primari, secundari o terciari, en realitat corresponen a dos enfocaments diferenciats.
En aquest article t’expliquem quants tipus de reciclatge existeixen, com es classifiquen i quines diferències presenten, per tal d’entendre millor com funciona el tractament dels residus plàstics en el marc de l’economia circular.
1. Classificació segons el nivell de processament
Aquesta classificació fa referència al grau de transformació que experimenta el material reciclat i a la qualitat del resultat en comparació amb el material original. Inclou tres tipus principals:
Reciclatge primari (o de circuit tancat)
També conegut com a reciclatge de circuit tancat (closed-loop recycling), consisteix a transformar el material sense que perdi qualitat, de manera que pot tornar-se a utilitzar per fabricar el mateix producte o un de molt similar.
Exemple: les ampolles de PET es trituren en petits fragments de plàstic que posteriorment s’utilitzen per produir noves ampolles.
Reciclatge secundari (o de circuit obert)
En aquest cas, els materials reciclats s’empren per fabricar productes diferents dels originals. Això es deu al fet que el material ha perdut part de les seves propietats, però encara pot aprofitar-se per a usos de menor valor afegit.
Exemple: alguns pneumàtics es trituren per obtenir cautxú, que després es fa servir en la fabricació de materials de pavimentació o aïllament.
Reciclatge terciari
Implica l’ús de processos químics per descompondre el plàstic en els seus components bàsics, com ara monòmers. Comporta una transformació química (a més de la física), i dona com a resultat un material que pot competir en qualitat amb les matèries primeres verges.
2. Classificació segons el tipus de procés
Aquesta classificació distingeix les tècniques emprades per reutilitzar els materials plàstics. Les principals metodologies són:
Reciclatge mecànic
És el mètode més estès. Consisteix a triturar i fondre materials com el plàstic o el metall per elaborar nous productes. Es fa servir habitualment amb materials com el PET o l’alumini.
Reciclatge químic
També anomenat reciclatge avançat, aquest mètode descompon els materials plàstics mitjançant processos químics que en transformen la composició molecular. S’hi utilitzen tècniques com la piròlisi, la gasificació, la metanòlisi o la glicòlisi.
Reciclatge energètic
Consisteix en la incineració controlada dels residus plàstics per a la generació d’energia, habitualment en forma de calor o electricitat.
3. Consideracions finals
Les dues classificacions descriuen els processos de reciclatge des de perspectives diferents. En alguns casos poden combinar-se: per exemple, un reciclatge de tipus secundari pot aplicar-se mitjançant un procés mecànic. Tanmateix, això no implica que els termes siguin equivalents des del punt de vista tècnic.
Conèixer els diferents tipus de reciclatge és clau per adoptar pràctiques més sostenibles. Tant si treballes en el sector dels plàstics com si simplement vols reduir el teu impacte ambiental, escollir el tipus de reciclatge més adequat pot marcar una gran diferència.
Per a més informació, posa’t en contacte amb la nostra assessora de Medi Ambient a través del correu electrònic aipc@cecot.org.