Un nou desafiament emergeix en el sector: la contaminació per microplàstics. Aquest terme, identificat com a potencial contaminant al voltant de l’any 2012, ha generat cada vegada més estudis i interrogants, tant entre professionals de la indústria com acadèmics, i la seva repercussió ja ha transcendit al públic en general. Amb la designació de “l’herència més perjudicial i duradora de la contaminació plàstica”, la seva influència en la salut planetària encara està sota investigació.
Els microplàstics es caracteritzen com a partícules plàstiques amb dimensions inferiors a cinc mil·límetres, que es generen pel desgast o fragmentació de materials plàstics, com tèxtils, pneumàtics, roba, cigarrets, cosmètics i productes plàstics en general.
Segons l’institut alemany de recerca Fraunhofer Umsicht, es pot presumir que els microplàstics ja estan presents en tots els àmbits del medi ambient, incloent-hi l’aire, l’aigua potable i els aliments, a causa de l’ús generalitzat de plàstics i les seves emissions a través de l’aire i l’aigua. Aquesta problemàtica dels microplàstics s’assembla, en certa manera, al desafiament del canvi climàtic, ja que una vegada emesos, els microplàstics es converteixen en una presència persistent i de difícil eliminació.
La concentració més gran de contaminació es localitza als entorns marins i rius, on arriben a través dels sistemes de clavegueram i altres vies. Les primeres evidències indiquen que, quan aquests microplàstics són ingerits per animals i plantes marines, generen efectes mecànics i tòxics, afectant la quantitat d’aliments absorbits, provocant sufocació, canvis de comportament i fins i tot alteracions genètiques.
Aquesta realitat subratlla la necessitat imperiosa de prendre mesures per prevenir la seva penetració i presència persistent en l’entorn, salvaguardant tant la nostra salut com la dels ecosistemes naturals.
Què són exactament els microplàstics? Aquest terme fa referència a partícules sòlides de plàstic compostes per diverses combinacions de polímers, additius funcionals i possibles impureses residuals. Poden originar-se tant de manera no intencionada, com quan peces més grans de plàstic es desgasten amb l’ús, com de manera intencionada, afegint-los a productes amb finalitats específiques, com les microperles emprades en cosmètics.
El Fraunhofer Umischt ha distingit entre microplàstics primaris i secundaris. Els primaris tipus A són partícules de plàstic produïdes industrialment, com les microperles en cosmètics o els pèl·lets plàstics. Els primaris tipus B poden originar-se per l’abrasió durant l’ús o per la degradació ambiental de materials plàstics més grans, com pneumàtics, sabates o tèxtils. Els microplàstics secundaris sorgeixen de la fragmentació o descomposició ambiental de parts plàstiques més grans.
Els macroplàstics, que inclouen residus plàstics més grans com ampolles i bosses, deriven de la mala gestió i consum de productes. Tot i que a Alemanya es generen aproximadament 1,4 kg de macroplàstics per persona i any, cada individu produeix 4 kg de microplàstics, subratllant la magnitud d’aquesta problemàtica.
Fonts comunes d’emissió de microplàstics inclouen les fibres d’acetat de cel·lulosa utilitzades massivament en filtres de cigarrets. Amb 6.000 milions de cigarrets consumits anualment per mil milions de fumadors, aquestes fibres s’escampen arreu del món i són la forma més freqüent de residus plàstics a les platges. La roba i altres articles tèxtils, que contenen plàstics com polièster, acrílic i niló, generen microplàstics, com microfibres, amb l’abrasió en rentar-los o utilitzar-los. Segons un informe de les Nacions Unides, al voltant del 9% dels microplàstics que arriben als oceans provenen de la roba i altres tèxtils.
Els microplàstics presenten desafiaments significatius per la salut humana i ambiental, ja que, un cop en el medi ambient, no es biodegraden i s’acumulen en animals, incloent-hi peixos i mariscs, que posteriorment són consumits pels éssers humans com a aliment. La seva presència en ecosistemes marins, d’aigua dolça i terrestres, així com en aliments i aigua potable, contribueix a una contaminació persistent dels ecosistemes i les cadenes alimentàries.
Els estudis de laboratori han associat l’exposició als microplàstics amb efectes físics i tòxics adversos en organismes vius. Anàlisis dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) als Estats Units revelen que els microplàstics poden afectar diversos sistemes del cos humà, com el digestiu, respiratori, endocrí, reproductor i immunològic. A més, interfereixen amb la producció, alliberament, transport, metabolisme i eliminació d’hormones, provocant alteracions endocrines i diversos trastorns metabòlics, de desenvolupament i reproductius.
Motivats per la preocupació pel medi ambient i la salut humana, alguns estats membres de la UE ja han implementat o proposat prohibicions nacionals sobre l’ús intencionat de microplàstics en productes de consum. Aquestes restriccions se centren sobretot en productes com les microperles emprades en cosmètics que es renten després de l’ús, on els microplàstics s’utilitzen com a agents abrasius.
Cada any, aproximadament 42.000 tones de microplàstics contaminen l’entorn amb l’ús de productes que els contenen. La principal font de contaminació sorgeix del material de rebliment granular utilitzat als camps de gespa artificial, amb emissions que poden arribar fins a les 16.000 tones. Les emissions de microplàstics generades de manera no intencionada, quan peces més grans de plàstic es desgasten, s’estimen en unes 176.000 tones anuals a les aigües superficials europees.
Com podem reduir els microplàstics? Segons el Fraunhofer, cal reduir les emissions anuals de plàstic per persona de 5.400 a 200 grams per evitar danys ambientals majors. Les accions suggereixen mesures tant a escala individual com polític, científic i de gestió ambiental.