Un estudi de la UPV/EHU avalua la viabilitat tècnica de la separació automàtica de la brossa plàstica marina.

El grup d’investigació Materials + Tecnologies de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) ha analitzat la possibilitat d’integrar els residus marins de la costa al sistema de gestió dels residus sòlids urbans, amb l’objectiu de facilitar el seu posterior reciclatge. Els resultats obtinguts demostren que la separació de les ampolles de politereftalat d’etilè (PET) —un dels plàstics marins més comuns— d’origen marí és efectiva i viable.

Davant els milions de tones de residus marins, majoritàriament plàstics, que floten als oceans, la necessitat d’una gestió eficient d’aquests residus mai ha estat tan urgent. En aquest context, el grup d’investigació Materials + Tecnologies de la UPV/EHU ha decidit fer un primer pas cap a una solució. “Hem avaluat una proposta pràctica: la possibilitat d’integrar els plàstics recollits al mar al sistema urbà de gestió de residus. Aquest estudi pioner, que forma part d’una tesi doctoral, explora la viabilitat de gestionar aquests residus de manera eficient utilitzant les infraestructures de reciclatge urbà actuals”, explica Cristina Peña, professora del Departament d’Enginyeria Química i del Medi Ambient de l’Escola d’Enginyeria de Guipúscoa (UPV/EHU) i autora de l’estudi.

A diferència dels residus sòlids urbans, els residus marins no disposen d’un sistema de gestió establert i la seva recollida es fa de manera puntual en el marc de projectes específics. “És important considerar que aquests residus, en haver estat al mar, presenten un nivell de degradació molt més elevat que, per exemple, una ampolla dipositada en un contenidor groc en condicions normals. Per això, la nostra pregunta clau va ser: ¿impedeix aquest grau de degradació la seva classificació en un procés de gestió de residus urbans?”, assenyala Amaia Mendoza, investigadora del grup Materials + Tecnologies de la UPV/EHU.

Ampolles de PET

En aquest treball, les investigadores van utilitzar ampolles d’aigua de PET idèntiques per avaluar els efectes de diverses condicions ambientals. Van dividir les ampolles en dos grups: un va estar exposat a l’aire lliure durant nou mesos, simulant les condicions d’una platja o costa rocosa, i l’altre va ser submergit al mar durant el mateix període. Els resultats van mostrar que les ampolles submergides van experimentar una degradació química més gran, mentre que les exposades a l’aire lliure van conservar millor el seu estat. Aquest enfocament va permetre a l’equip analitzar com varia la degradació en funció de les condicions marines i com cada tipus de residu respon als diferents entorns.

A continuació, es va simular com es gestionarien aquests materials en una planta de tractament de residus sòlids urbans per determinar si els equips de separació automàtica serien capaços d’identificar i separar les ampolles de plàstic d’origen marí. Per fer-ho, es van dur a terme proves amb un sistema de separació òptica, que classifica automàticament els materials segons la seva composició. Els resultats van demostrar que l’eficàcia de separació de les ampolles de PET d’origen marí —tant les exposades a l’aire lliure com les submergides— era molt alta, comparable a la d’amplàries de residus urbans. Això indica que el tractament de les ampolles marines en aquestes plantes és viable i es podria implementar amb èxit. Les investigadores subratllen que l’estat de degradació és clau per determinar la viabilitat del seu reciclatge posterior.

Un avenç en la gestió de residus marins

Segons les autores de l’estudi, aquest treball representa un avenç important, ja que demostra que és possible separar ampolles de PET d’origen marí i urbà en un procés conjunt, marcant així un primer pas en un àmbit amb un gran potencial de desenvolupament. A més, aquest estudi obre la porta a explorar la separació automàtica d’altres plàstics presents en residus marins, com el polipropilè o el polietilè, en plantes de tractament de residus urbans.

L’equip de la UPV/EHU remarca que l’objectiu de la recerca ha estat avaluar la possibilitat de revalorar els residus marins, convertint-los en matèria primera útil. “Si aconseguim trobar aplicacions pràctiques i fomentar el desenvolupament industrial d’aquests materials, la seva recollida esdevindrà també més atractiva. Com més eficient sigui la gestió d’aquests residus, més gran serà l’incentiu per aprofitar-los, augmentant així l’interès per recollir-los del mar”, conclou Cristina Peña.

Informació complementària

Aquest estudi forma part de la tesi doctoral d’Amaia Mendoza Larrañaga, membre del grup d’investigació Materials + Tecnologies del Departament d’Enginyeria Química i del Medi Ambient de l’Escola d’Enginyeria de Guipúscoa (UPV/EHU). La tesi ha estat dirigida per Cristina Peña Rodríguez i Oihane Cabezas Basurko. Cristina Peña és professora titular del Departament d’Enginyeria Química i del Medi Ambient i directora de l’Aula Universitat-Empresa-Societat de l’Escola d’Enginyeria de Guipúscoa.