Els materials plàstics que s’utilitzen en els automòbils experimenten processos de degradació quan estan exposats a factors com la intempèrie, condicions extremes de temperatura, humitat elevada, entre altres. En aquest curs, l’objectiu és que l’alumnat adquireixi coneixements sobre els diversos tipus d’envelliment dels plàstics, les característiques dels equips utilitzats, les avaluacions posteriors a les exposicions, així com les tècniques de predicció del comportament dels materials plàstics mitjançant assajos d’envelliment.

Objectius

• Adquirir un coneixement exhaustiu de tots els tipus d’envelliment.
• Diferenciar entre els equips d’envelliment i les seves característiques particulars.
• Identificar els processos d’envelliment adequats per a cada peça (interior/exterior, pintada/sense pintar, etc.).
• Familiaritzar-se amb els diversos tipus d’avaluacions posteriors als processos d’envelliment.

A qui va dirigit?

• Personal tècnic automobilístic implicat en el disseny de peces, selecció de materials, control de qualitat de la matèria primera i del producte acabat.
• Exclusiu per a inscripcions procedents d’empreses industrials.

Programa

• Conceptes generals sobre l’olor.
• Olor en materials plàstics.
• Principals fonts d’aparició d’olors en materials plàstics
• Eines per a la detecció d’olors en materials plàstics.
• Exemples de mètodes per eliminar les olors en materials plàstics.

Metodologia

• Modalitat d’impartició
• Un webinar és una conferència en línia que es transmet a través d’internet, i cada participant, des del seu propi ordinador, té accés per veure tot el que el ponent mostra a la seva pantalla i escoltar les seves explicacions. El webinar es realitza en temps real, en una data i hora específiques, i la seva característica principal és la interactivitat que es dona entre el docent i els participants.
• Cada participant només necessita un ordinador amb so i connexió a internet per poder interactuar amb el docent mitjançant el xat. Aquesta comunicació es converteix en realitat en un aprenentatge bidireccional, ja que el docent comunica, però al mateix temps rep retroalimentació dels participants que l’estan escoltant.
• Aquesta comunicació arriba a ser en realitat un aprenentatge de doble sentit, en la mesura en què el docent comunica, però alhora rep retroalimentació dels participants que l’estan escoltant.

Impartit per:

Sergio Mayor Aroca | Personal investigador d’AIMPLAS / AIMPLAS Researcher